Judici del passat dia 28 de juliol de 2025, contra l’expresident colombià Álvaro Uribe

Relat actualitzat sobre el judici del passat dia 28 de juliol de 2025, contra l’expresident colombià Álvaro Uribe Vélez, la seva condemna i les possibles repercussions polítiques.

Fallo del judici i condemna

• El 28 de juliol de 2025, la jutgessa Sandra Liliana Heredia Aranda va declarar culpable Álvaro Uribe Vélez pels delictes de soborn en actuació penal i fraude procesal en un cas històric que es va centrar en la manipulació de testimonis, especialment el del exparamilitar Juan Guillermo Monsalve, inducit a retractar-se en benefici d’Uribe i perjudicant el senador Iván Cepeda. Va quedar absolit d’un càrrec independent de soborn simple
• Es tracta de la primera condemna penal que rep un expresident a Colòmbia
• La sentència es coneixerà el 1 d’agost de 2025 a les 14:00, amb una pena sol·licitada per la Fiscalia de mínim 108 mesos (9 anys). La defensa té 5 dies per apel·lar. Donada la seva edat (73 anys), podria complir la condemna amb arrest domiciliari.

Context judicial

• El procés judicial va començar el 3 de març de 2024, quan Álvaro Uribe va ser imputat per soborn i frau processal en relació amb testimonis vinculats a acusacions contra el senador Iván Cepeda sobre paramilitars
• La defensa va intentar recusar la jutgessa Heredia per presumpta parcialitat, però la recusació va ser rebutjada. La Corte Suprema havia suspès temporalment el judici al març de 2025, però la decisió va ser revertida i el procés va continuar amb normalitat

• El fall impacta directament en el panorama electoral del 2026, generant un fort debat intern:
• Els seguidors d’Uribe denuncien persecució política i defensiven la seva innocència.
• Els opositors veuen el fallo com una victòria per a les víctimes i un punt d’inflexió polític favor d’un corrent més a l’esquerra
• Exdirigents del seu partit, el Centro Democrático, podrien haver de reestructurar-se per recuperar credibilitat pública. Sectors d’esquerra s’estan mobilitzant per capitalitzar el momentum polític
• Des de l'exterior, alguns “lawmakers” dels EUA, com el senador Marco Rubio, han defensat públicament Álvaro Uribe, acusant el judici de representar una judicialització política de l’oposició
• El mateix president Gustavo Petro ha afirmat que el seu govern respectarà la decisió judicial, destacant la seva obligació de protegir la institucionalitat i la independència del poder judicial

Perspectiva general.

• És una decisió sense precedents a Colòmbia, tant per la figura de l’expresident involucrat com pel tipus de crims provats (manipulació judicial sistemàtica)
• El cas desencadena debat sobre la independència judicial, la protecció dels testimonis i la salut de la democràcia colombiana.
• Recalca la vulnerabilitat d’un sistema judicial polaritzat i exposa la necessitat de reflexions sobre com evitar influències polítiques en processos de gran envergadura.

Resum.
Data del fallo	28 de juliol de 2025
Delictes	Soborn en actuació penal i frau processal (acusat també de soborn simple, però absolt)
Pena sol·licitada	108 mesos (9 anys); possiblement a casa per motius d’edat
Apel·lació	Defensa té 5 dies per presentar recurs
Impacte electoral	Eleccions 2026: polarització entre simpatitzants i opositors
Reacció internacional	Alguns polítics dels EUA acusen judicialització política

Sentència dictada (1 d’agost de 2025)

• La jutgessa Sandra Liliana Heredia va imposar una pena de 12 anys de presó domiciliària per dos delictes, soborn en actuació penal i fraude processal; fou absolut d’un tercer càrrec de soborn simple
• Es tracta de la primera condemna penal contra un expresident a Colòmbia en la história moderna
• L’exmandatari també haurà de pagar una multa superior a 3.400 milions de pesos colombians (aprox. 822.000 USD) i estar inhabilitat per exercir càrrecs públics durant més de vuit anys
• La jutgessa va autoritzar presó domiciliària (no presó convencional), atesa l’edat de 73 anys de l’acusat, el comportament processal i la durada prevista de la pena.

Clau del veredicte. Què va provar la jutge?

• Es va acreditar que Álvaro Uribe va ser "determinador" en la manipulació dels testimonis, especialment del exparamilitar Juan Guillermo Monsalve, amb l’objectiu que s’avingués a declarar contra el senador Iván Cepeda. Això constituïa soborn en actuació penal i frau procesal
• La jutgessa va declarar que “el senyor Álvaro Uribe Vélez sabia el caràcter il·lícit del seu actuar” i va rejeter les tesis que atribuïen aquestes accions únicament a intermediaris, reconeixent-lo com a instigador principal
• El delicte de soborn simple no va quedar provat perquè no es va demostrar participació directa en el pagament o oferiment; aquesta acusació fou desestimada Procés penal, cronologia resumida

• Inici del procés judicial: vinculat a investigació del 2012 contra el senador Iván Cepeda després, Álvaro Uribe va passar a ser investigat per pressions a testimonis per retractionar-se o desacreditar el senador
• El judici es va estendre des de 2024 fins al 28 de juliol de 2025, data en què es va conèixer el veredicte de culpabilitat
• La sentència legal completa es va llegir el 1 d'agost al migdia, amb lectura pública del dispositiu i imposició de pena immediata

 Aspectes crits i interpretacions rellevants

 Sobre la prova

• Les interceptacions entre Álvaro Uribe i el seu advocat Diego Cadena, així com escoltes i altres evidències, foren clau per determinar la intenció de manipular testimonis que havia estat acusada d’Implicació paramilitar de Uribe
• Juan Guillermo Monsalve va ser testimoni central en demostrar que s’havia manipulat el testimoni contra Cepeda; el seu testimoni va resultar decisori del soborn i frau processal identifcats

Sobre la presó domiciliària

• La jutgessa va considerar que cap dels delictes era superior a huit anys individualment; això i l’edat de l’acusat van justificar la mesura de domiciliària en lloc de presó convencional

• La defensa té fins l’11 d’agost de 2025, per interposar l’apel·lació davant del Tribunal Superior de Bogotá. Posteriorment, si cal, pot recórrer a la Corte Suprema de Justicia per una decisió definitiva

Aspecte	Detall
Data condemna	1 d’agost de 2025 – pena dictada i lectura pública
Delictes condemnats	Soborn en actuació penal i frau procesal (absolt soborn simple)
Pena	12 anys de presó domiciliària
Multa	Aproximadament 3.400 milions de pesos colombians (~822.000 USD)
Inhabilitació	Més de 8 anys per exercir càrrecs públics
Estat del procediment	Primera instància – apel·lació pendent fins a novembre/octubre
Importància simbòlica	Primer expresident condemnat penalment a Colòmbia

Amb aquesta sentència s’assenta un precedent sense precedents: cap expresident colombià havia estat condemnat penalment, cosa que representa una fita per a la independència i la credibilitat de la justícia en el país

     "La jutgessa va afirmar que Uribe coneixia la il·licitud de les seves accions i va rebutjar la teoria que responsabilitzava únicament intermediaris."

     "El cas va començar amb denúncies de manipular testimonis vinculats a investigacions per paramilitarisme. "

     "El judici es va estendre des del 2024 fins al 28 de juliol de 2025. La sentència es va fer pública el 1 d’agost de 2025." 

    Proves claus

     "Interceptacions telefòniques, testimonis com Monsalve i documents legals van demostrar la implicació directa d’Uribe en el frau processal i el soborn."),

    Presó domiciliària",

     "La jutgessa va considerar l’edat d’Uribe i la durada individual dels delictes per imposar arrest domiciliari en comptes de presó convencional."),

    Passos següents",

     "La defensa té fins el 11 d’agost per presentar apel·lació davant el Tribunal Superior de Bogotá. El cas podria arribar a la Corte Suprema."),

Resum final.

"Es tracta de la primera condemna penal a un expresident de Colòmbia. Implica conseqüències polítiques immediates i marca un precedent jurídic històric."

SENTÈNCIA CONTRA ÁLVARO URIBE VÉLEZ (28 DE JULIOL DE 2025)

El 28 de juliol de 2025, el Tribunal Superior de Bogotá va emetre una històrica sentència condemnatòria contra l’expresident de Colòmbia, Álvaro Uribe Vélez, per delicte de suborn i frau processal, vinculats a la manipulació de testimonis durant les investigacions sobre els seus vincles amb grups paramilitars.

El cas es remunta a 2012, quan el senador Iván Cepeda va presentar proves de connexions d’Uribe amb el paramilitarisme. Davant d’això, Uribe va respondre amb una demanda que acabaria girant-se en contra seva, ja que la Cort Suprema va trobar indicis que havia intentat manipular testimonis empresonats per desacreditar Cepeda.

 EL VEREDICTE

El tribunal va declarar culpable Uribe dels càrrecs següents:

— Suborn de testimonis (suborn agreujat).

— Frau processal per falsedats introduïdes durant el procés.

La pena imposada és de **6 anys de presó domiciliària** i **inhabilitació política per 10 anys**. La defensa recorrerà la sentència, però aquesta ja marca un precedent sense precedents a la política colombiana.

REPERCUSSIONS POLÍTIQUES

— **Desprestigi del uribisme:** El moviment polític que porta el seu nom queda greument afeblit.

— **Impacte al partit Centro Democrático:** Diversos dirigents han començat a distanciar-se’n.

— **Reforç del govern de Petro:** El president podrà presentar la condemna com una victòria de l’Estat de dret.

— **Moviments socials i víctimes del conflicte:** Han celebrat la decisió com un pas cap a la justícia.

— **Clima de polarització:** Les xarxes s’han dividit entre defensors d’Uribe i els qui clamen justícia des de fa anys.

Álvaro Uribe

CONCLUSIÓ

La sentència representa un abans i un després. Álvaro Uribe, que durant anys va ser intocable, avui és un polític condemnat. 

A Colòmbia s’obre ara un debat profund sobre la impunitat, la veritat i el futur institucional del país.

 

Final del formulario