Durant el seu mandat (2017-2021), Donald Trump va impulsar una política comercial marcada per un proteccionisme agressiu, i això ha continuat en aquest segon mandat resumida en l’eslògan “America First”. Aquesta estratègia es va traduir en l’aplicació d’aranzels elevats a productes importats, especialment procedents de la Xina, la Unió Europea, Mèxic i el Canadà. La justificació oficial de l’administració Trump era protegir la indústria nord-americana, reduir el dèficit comercial i recuperar ocupació en sectors clau com l’acer, l’alumini i la manufactura.
Riscos davant els països BRICS. Els països del grup BRICS
—Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica— es van trobar en una
posició complexa davant les polítiques aranzelàries dels Estats Units.
Representen aproximadament un 42 % de la població mundial i més del 25 % del PIB global, i històricament han buscat equilibrar la
seva relació amb Washington
diversificant les exportacions i reforçant la cooperació interna del grup.
Xina. Com a principal afectada pels
aranzels, Xina va respondre amb tarifes recíproques i va accelerar la
seva estratègia de desdolarització, promovent acords comercials en iuans
i desenvolupant cadenes de subministrament alternatives a Àsia i Àfrica.
Brasil. Les mesures de Trump van
impactar especialment el sector agrícola, amb productes com la soja i la carn
exportats als EUA afectats. Brasil va diversificar mercats,
ampliant exportacions cap a Àsia i Orient Mitjà.
Rússia. Tot i ser menys dependent del comerç
amb EUA, Rússia va utilitzar el proteccionisme nord-americà com a
argument per reforçar aliances dins d’Euràsia, promovent pagaments en
rubles i iuans.
Índia i Sud-Àfrica: Ambdues nacions van adoptar
una política més cautelosa, combinant represàlies limitades amb la recerca
d’inversió estrangera alternativa. Índia va incrementar el comerç amb Orient
Mitjà i Àfrica, mentre Sud-Àfrica va reforçar vincles dins la
Unió Africana i el Mercosur.
El risc central d’aquestes polítiques proteccionistes
resideix en l’increment de la volatilitat econòmica global i en la
possibilitat que els BRICS reforcin la seva cooperació financera per
disminuir la dependència del dòlar i del sistema financer nord-americà.
La baixada de la dolarització als
mercats internacionals. La política de Trump, combinada amb altres dinàmiques
globals, ha accelerat la tendència a la desdolarització parcial dels
mercats internacionals. Tradicionalment, el dòlar ha estat la moneda de
referència per al comerç mundial, reserves internacionals i préstecs sobirans.
No obstant això, diversos factors recents estan impulsant un canvi gradual:
Diversificació de reserves
internacionals. Xina i Rússia han augmentat reserves en or i en les seves
pròpies monedes, reduint la dependència del dòlar i protegint-se davant
sancions i aranzels.
Acords bilaterals en moneda local. Els BRICS promouen acords comercials bilaterals en moneda pròpia, reduint la necessitat de liquidacions en dòlar i reforçant mecanismes de compensació regional. Mercats energètics alternatius. Rússia i Aràbia Saudita han explorat transaccions petrolieres fora del dòlar, amb contractes en euros, iuans i rubles, un canvi estructural que qüestiona la supremacia del dòlar en l’energia.
Criptomonedes i pagaments digitals. L’aparició de monedes digitals estatals i privades comença a desafiar la supremacia del dòlar, oferint sistemes de pagament més independents del control nord-americà. Aquestes dinàmiques posen en evidència un escenari de risc per als EUA: la menor dependència global del dòlar pot reduir la capacitat d’imposar sancions econòmiques, encarir el deute sobirà i debilitar la seva influència geopolítica.
La Conclusió es, que la política
aranzelària de Donald Trump, concebuda per protegir l’economia
nord-americana, ha tingut efectes globals molt més amplis, impulsant la
cooperació econòmica dels països BRICS i accelerant la desdolarització
dels mercats internacionals. Això evidencia un canvi progressiu en l’equilibri
financer mundial, la hegemonia del dòlar, sòlida durant dècades, es veu cada
vegada més qüestionada per blocs regionals, monedes alternatives i estratègies
de diversificació econòmica.
En un context de tensions comercials i geopolítiques
creixents, el proteccionisme no només afecta els països implicats directament,
sinó que també pot catalitzar transformacions estructurals en el sistema
financer global, amb conseqüències potencialment duradores per a la influència
econòmica i política dels Estats Units.
En definitiva un repta a la política aranzelària
de Donald Trump que pot portar als Estats Units a una forta recessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada