"El Camí Forçat". Ciutadans veneçolans a Colòmbia.

Des del 2015, la migració de ciutadans veneçolans cap a Colòmbia s’ha convertit en un dels moviments poblacionals més importants d’Amèrica Llatina en les darreres dècades. El col·lapse econòmic, la inestabilitat política i la crisi humanitària han forçat més de 2,9 milions de veneçolans a creuar la frontera amb Colòmbia buscant refugi, aliment, feina i dignitat. Aquest relat aborda la situació d’aquesta població migrant: les causes de la seva sortida, les condicions que troben a Colòmbia, i els reptes d'inclusió social, sanitària i educativa que enfronten.

L’origen de l’èxode. La crisi sistemàtica a Veneçuela.

La migració massiva veneçolana no és casual ni esporàdica. Els motius són múltiples i acumulatius:

• Hiperinflació i escassetat d'aliments: La moneda veneçolana es va devaluar fins a nivells extrems, i l’escassetat de béns bàsics com la farina, l’arròs o els medicaments es va fer crònica.
• Col·lapse del sistema sanitari: Hospitals sense subministraments, manca de vacunes i rebrots de malalties com el xarampió o la malària.
• Repressió política i inseguretat: Detencions arbitràries, persecucions polítiques i una violència estructural generalitzada.
• Caiguda dels serveis públics: Falles constants d’electricitat, aigua i transport públic.

Aquestes condicions van generar una fugida massiva i sostinguda que ha deixat una empremta social i demogràfica profunda tant a Veneçuela com a Colòmbia.

Els perfils de les persones migrants. La població veneçolana a Colòmbia és diversa però comparteix alguns trets comuns:

• Famílies senceres amb infants petits, moltes encapçalades per mares solteres.
• Joves professionals que han deixat carreres en medicina, educació o enginyeria per treballar en feines informals.
• Persones vulnerables: embarassades, malalts crònics o persones grans sense accés a pensions.

Segons dades oficials del Ministeri d’Afers Exteriors de Colòmbia (2024), dels 2,9 milions de veneçolans que resideixen al país:

• El 53% són dones
• El 42% tenen menys de 30 anys
• Uns 520.000 infants estan en edat escolar

Integració a Colòmbia. Reptes i resistències

Sanitat i accés a serveis de salut. Gràcies a la implementació del Permís per a Protecció Temporal (PPT), molts migrants poden accedir al sistema de salut públic colombià, però amb límits:

• Els serveis d'urgència són garantits a tothom.
• Per accedir al sistema Subsidiat o Contributiu, cal estar registrat amb el PPT i tenir una ocupació o demostrar vulnerabilitat.
• Hi ha problemes amb l'accés a tractaments crònics, ginecologia, psicologia o serveis pediàtrics regulars.

Educació i escolarització infantil. Més de 300.000 infants veneçolans han estat escolaritzats a Colòmbia entre 2019 i 2024. No obstant això:

• Molts nens no tenen documents o no són acceptats en escoles per manca de places.
• El sistema educatiu en zones frontereres (Cúcuta, La Guajira, Barranquilla) està col·lapsat.
• Existeix discriminació i xenofòbia a les aules, especialment en secundària.

Feina i ocupació
Només el 25% dels migrants treballa en l'economia formal. La gran majoria sobreviu amb:

• Vendes informals als carrers
• Repartiment a domicili
• Treballs de neteja o cures
• Transport informal (mototaxis, etc.)

La precarietat laboral és extrema, amb salaris molt per sota del mínim legal i cap protecció social. No obstant això, molts migrants contribueixen significativament a l'economia urbana i local.

Lluita i resistència des de la base

Malgrat tot, la comunitat veneçolana ha començat a organitzar-se:

• Col·lectius d’ajuda mútua a ciutats com Bogotá, Medellín o Barranquilla.
• ONGs locals i internacionals (com la Cruz Roja, el Consejo Noruego o Save the Children) ofereixen acompanyament legal, aliments i educació comunitària.
• Alguns migrants han creat cooperatives i iniciatives productives com tallers tèxtils o menjadors comunitaris.

Mirant endavant. Regularització i dignitat

El Govern colombià, amb suport de l’ACNUR i la OIM, ha adoptat polítiques de regularització relativament innovadores a nivell continental. El Permís per a Protecció Temporal (PPT) n’és un exemple, permetent una integració més ordenada.

Tanmateix, la xenofòbia creixent, la fatiga institucional, i la crisi social colombiana dificulten la consolidació d’un model realment inclusiu. El futur d’aquesta població migrant dependrà de:

• Més inversió pública i internacional
• Programes d’integració educativa, sanitària i laboral
• Diàleg comunitari entre colombians i veneçolans.

 

La presència massiva de veneçolans a Colòmbia no és només una dada migratòria, és un fenomen humà, social i històric. Aquest èxode forçat ha posat a prova la solidaritat, la política pública i el teixit social colombià.

 Malgrat les dificultats, la resistència i capacitat d'adaptació de molts d’aquests migrants també són una lliçó de dignitat.