Amb una situació insostenible de guerres, els periodistes i informadors (a part de la població civil), són els objectius dels atacants de silenciar-los en la seva informació per al món.
El que està passant “en el genocidi” a Palestina, és un clar mirall del que passa.
Israel no vol que el món conegui les seves atrocitats, delictes criminals i genocidi amb el seu objectiu de vèncer als periodistes i informadors perquè no vol
que les notícies abandonin la zona de conflicte.
En el context del dret internacional, el cas Sud-àfrica contra Israel
per possible genocidi continua a la Corte Internacional de Justicia (CIJ),
amb mesures provisionals per prevenir actes prohibits per la Convenció
de 1948 encara vigents mentre el procediment segueix.
En questa crisi humanitària, els mitjans i agències de
comunicació reporten morts per fam i danys massius a les infraestructures
sanitàries i l’accés d’ajuda continua severament restringit, afegint com a punt
crític l’erosió del Dret Internacional Humanitari (DIH) és
flagrant, atacs a Hospitals, Periodistes
i Treballadors Humanitaris com càstig col·lectiu a la població, i bloqueig
a l’accés Independent de Premsa.
Ucraïna. Una guerra de
llarg recorregut.
Davant el 2025, la línia del front es mou
lentament, amb ofensives i contraofensives localitzades. L’ajuda militar i
econòmica occidental continua sent determinant per a la capacitat defensiva
d’Ucraïna. I la dimensió internacional des de 2022, Kíiv ha
rebut centenars de milers de milions en suport (més de 300.000 M.€.
segons recompte recent). Les víctimes civils superen les desenes de
milers i milions de persones segueixen desplaçades, i com a punt crític, l’equació
militar es manté condicionada per la indústria d’armament i la cohesió política
occidental; sense una finestra diplomàtica realista, la guerra d’atrició
amenaça d’enquistar-se.
Les altres guerres actives que avui assetgen el món. Líban/Israel (Hezbollah), després d’un any d’hostilitats creixents, Israel assenyala que podria reduir presència si el Líban desarma Hezbollah i els EUA mediant. escenari fràgil, risc d’escalada. Al Sudan, amb una guerra devastadora des d’abril de 2023, amb una situació humanitària catastròfica, amb centenars de treballadors d’ajuda morts i milions de desplaçats.
A la RD del Congo (Kivu Nord
/ M23) amb
combats continus i negociacions intermitents i un risc persistent sobre Goma
i crisi regional amb implicació rwandesa. Myanmar amb els grups rebels (Arakan
Army) controlen bona part de Rakhine i continuen avançant amb un
règim que ha patit canvis estructurals mentre el conflicte s’estén. Un altre país
amb guerres, es l’Iemen, sense
pau estable i amb un deteriorament econòmic i rebrot de tensió regional (incloent
el mar Roig).
Les guerres actuals comparteixen patrons
d’impunitat. Atacs a personal mèdic, a periodistes, informadors i a humanitaris (Sudan n’és un cas
extrem), restriccions d’accés, desinformació i bloqueig d’investigacions
independents. La protecció efectiva exigeix, amb un accés humanitari sense traves, investigacions
internacionals amb mandats robustos, condicionament real d’ajuda i
cooperació a compliment del DIH, i visats/seguretat per a premsa
independent.
Ahir, 25 d’agost de 2025, un bombardeig israelià
"double-tap" sobre l’Hospital Nasser a Khan Younis, van morir almenys
20 persones, entre elles cinc periodistes, segons diverses fonts,
i les identitats anunciades inclouen Hussam al-Masri (Reuters), Mariam Abu
Dagga (AP), Mohammed Salama (Al Jazeera), Moaz Abu Taha i Ahmed Abu Aziz. Un
fotògraf de Reuters, Hatem Khaled.
De Març a juny de 2025, El
periodista Hossam Shabat (Al Jazeera Mubasher) va ser assassinat el
24 de març 2025 per una bomba sobre el seu vehicle, en un atac que va ser
reconegut com a deliberat per l’IDF. El 30 de juny, el fotojornalista Ismail
Abu Hatab, conegut pels seus treballs amb BBC i altres mitjans, va morir en
un bombardeig israelià sobre un cafè a Gaza City, on també van perdre la vida
almenys 41 més.
El 7 d’abril, una carpa de
periodistes a Khan Younis va ser bombardejada i Youssef el-Khazandar i Ahmed
Mansour van morir; Hassan Aslih va resultar ferit, i RSF va
condemnar l’atac contra els professionals de la informació. El 16 d’abril, la
periodista Fatima Hassouna i membres de la seva família van morir en un
atac contra la seva casa. El 7 de maig, es van registrar almenys dos morts
entre periodistes en atacs a Gaza, incloent l’oficial de premsa Nourredin
Matar Abdo a l’escola Al-Karama i un altre que acabava de ser pare i el redactor
de l’agència Alam24 va morir en un atac contra l’Hospital Nasser, on estava
ingressat.
L’ Any 2024, el 19 de desembre, un bombardeig va
destruir la llar del periodista Adel Zorob a Rafah, causant la mort de
més de 22 familiars innocents ell també va morir en l’atac, i de tot el
conflicte (d’octubre 2023 a avui), i segons el palmarès de diverses fonts, IFJ
informa d’almenys 233 periodistes i treballadors dels mitjans morts, amb
desenes ferits i altres desapareguts, CPJ xifra les morts confirmades en
197 periodistes (189 palestins, 2 israelians, 6 libanesos), amb 135
ferits, 2 desapareguts i 90 arrestats, RSF reporta que al març-abril
2025 ja eren 210 periodistes palestins morts, i segons Al Jazeera
(agost 2025), Israel ha matat gairebé 270 periodistes i treballadors
mediàtics des de l’inici de la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada