En un país ric en recursos naturals, cultura i biodiversitat, la sanitat s’ha convertit en un camp de batalla entre els drets socials i els interessos econòmics. A Colòmbia, el dret a la salut conviu amb un entramat empresarial on les EPS (Entitats Promotores de Salut), les multinacionals, i poderosos grups familiars han convertit l’atenció mèdica en una mercaderia. Mentre l’Estat sembla lluitar per mantenir el control, el sector privat marca el ritme.
Un sistema dual. L’Estatal i les EPS
La sanitat a Colòmbia funciona a través d’un model mixt. En teoria, l’Estat garanteix el dret universal a la salut, però en la pràctica, aquest servei es presta majoritàriament mitjançant les EPS, empreses privades encarregades de gestionar l’afiliació i la prestació dels serveis de salut. Aquest model, implementat amb la Llei 100 de 1993, va obrir la porta a una massiva privatització del sistema sanitari.
Les EPS actuen com a intermediaris financers entre l’Estat i les clíniques o hospitals. Reben recursos públics del sistema de Seguretat Social (a través de l'ADRES) i els distribueixen segons el seu propi criteri. En molts casos, aquestes empreses prioritzen el benefici econòmic per damunt de la qualitat i l’oportunitat de l’atenció. Així, són freqüents les queixes per retards en cites mèdiques, desproveïment de medicaments, operacions ajornades o denegació de tractaments.
Famílies poderoses i negocis en xarxa. Darrere moltes EPS i xarxes hospitalàries hi ha famílies influents, empresaris amb vincles polítics i grups econòmics que han convertit la salut en una font d’enriquiment. Per exemple, la família Acosta —a través de la EPS Coomeva— va gestionar milers de milions de pesos abans de caure en crisi financera, deixant desenes de milers d’usuaris desemparats. Altres noms que han aparegut en informes de la Superintendència de Salut inclouen grups financers amb connexions amb bancs, universitats privades i entitats religioses.
Algunes d’aquestes famílies tenen interessos creuats: són propietàries d’una EPS i també d’hospitals privats, laboratoris farmacèutics o empreses d’assegurances. Aquesta estructura vertical permet maximitzar beneficis però també genera conflictes d’interès i greus mancances en transparència.
Sanitas. Un model cooperatiu a un gegant global. Un cas paradigmàtic és el del Grup Sanitas, originalment creat com una iniciativa cooperativa per millorar l’accés a la salut a Espanya. A Colòmbia, va començar a operar amb el mateix esperit, però l’adquisició per part del gegant britànic Bupa (British United Provident Association) el 2014 va suposar un gir cap a l’orientació empresarial i rendibilista.
Avui, Sanitas Colòmbia no només gestiona una de les EPS més grans del país, sinó que també controla una extensa xarxa de clíniques, laboratoris, centres d’especialitats i assegurances mèdiques. A través de la Fundación Sanitas Internacional, exerceix una influència clau en formació de metges i recerca mèdica, tot reforçant el seu control estructural del sistema sanitari.
El seu poder és tan ampli que, fins i tot amb el canvi de govern i les propostes de Gustavo Petro per transformar el sistema cap a una sanitat pública universal, Sanitas ha mantingut el seu estatus privilegiat i ha protagonitzat intensos debats entre les forces polítiques, sindicats i col·lectius de pacients.
Reforma o resistència?. El dilema del govern Petro. El govern progressista de Gustavo Petro ha intentat impulsar una reforma profunda del sistema de salut, centrada en l’enfortiment del paper públic, la reducció de les EPS i la territorialització de l’atenció primària. Però els intents han xocat amb l’oposició ferotge dels grups econòmics, partits tradicionals i mitjans de comunicació privats.
La ministra de Salut, Carolina Corcho, en el seu moment va rebre amenaces i va ser víctima d’una campanya de desprestigi quan va proposar desmuntar el model de les EPS. La seva substituta, Guillermo Alfonso Jaramillo, ha moderat el to, però manté l'objectiu de reduir els intermediaris privats i recuperar la gestió directa per part de l’Estat.
Qui paga les conseqüències?. Mentrestant, la ciutadania espera. Segons dades oficials de 2024, més de 14 milions de persones van denunciar irregularitats en l’atenció sanitària. En zones rurals, l’absència de metges, l’abandonament hospitalari i la precarietat són la norma. En zones urbanes, la sobrecàrrega dels serveis i les cues interminables col·lapsen els sistemes d’urgències.
Els més afectats? Les dones, els infants, els pobles indígenes, els afrodescendents i els treballadors informals. Un país amb el talent mèdic i científic de Colòmbia mereix un sistema de salut a l’altura.
La sanitat a Colòmbia no és només una qüestió tècnica o pressupostària. És el reflex d’una lluita entre models: el de la salut com a dret i el de la salut com a negoci. El futur dependrà de la capacitat de la societat colombiana per exigir transparència, justícia i equitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada