El passat 29 de juliol, vaig assistir en el acte del pagament a Mamatoco, acte profund d’espiritualitat i tradició, marcat pel respecte al coneixement ancestral del pobre quatre que us origineu de la Sierra Nevada de Santa Marta, Kogui, Arhuaco, Wiwa I Kankuamo.
El desenvolupament ritual, comença a l'alba tal com
dicta la tradició, el ritual va començar amb la primera llum del dia, en
silenci reverent, quan el sol va aparèixer darrere de les muntanyes. Els
Mamos (autoritats espirituals) es van reunir en cercle, a la
zona considerada un punt sagrat de la línia negra.
Oferta a la Mare Terra, i paraules e l’Alcalde de Make.
Les papes es van fer amb cotó, tabac, coca, aigua,
aliments secs i minerals sagrats. Aquestes ofertes es van dipositar acuradament
a la Terra, juntament amb arbres vells i pedres vives, per restaurar
l'equilibri espiritual entre l'Esser Humà I la Natalosa.
Mamo va compartir una reflexió sobre el desequilibri
mediambiental, els incendis recents a les muntanyes i la crida urgent a "germans
més joves" (nosaltres) per respectar el territori.
"Si la Serra mor, el món es
desequilibra", va recordar.
Participació de la comunitat. A més dels Mamos,
hi van participar activament diversos líders comunitaris, dones savis i joves
aprenents, així com el president Gustavo Petro. Les cançons de la
llengua de Damana van ser cantades i l'acte del Poporo, un símbol del pensament
i la paraula es va practicar.
Significat espiritual. Aquesta no és una cerimònia de
turista ni un espectacle. És un acte vital de reciprocitat amb la Terra, una
manera de mantenir l’equilibri de l’univers, segons la visió del món indígena.
Avui més que mai, la pràctica esdevé rellevant per a la crisi climàtica mundial.
Mamatoco, enclavat dins de la Línia Negra,
és molt més que un barri de Santa Marta; és un espai sagrat, punt
de trobada entre el món físic i el món espiritual dels pobles originaris de la Sierra
Nevada. Avui, com cada vegada que el calendari espiritual ho indica, s’hi
ha celebrat un pagamento, ritual de gratitud i harmonització amb la Madre
Tierra (Aluna).
L’alba com a senyal
A les primeres clarors del dia, quan el sol només
insinuava la seva presència darrere les muntanyes, quatre mamos i
membres de les comunitats Kogui, Arhuaco, Wiwa i Kankuamo es van reunir
en cercle, envoltats d’elements naturals i silenci sagrat. Vestien les seves
tradicionals túniques blanques de cotó, símbol de puresa i connexió amb la
natura.
L’ofrena com a acte de reciprocitat
Amb moviments pausats, van dipositar sobre la terra
petites ofrenes: fulles de coca, cotó, aliments, minerals i aigua. Tot, pensat
i sentit, segons el principi ancestral que res és donat sense retornar.
Cada objecte carregava un significat espiritual, una paraula no dita, una
intenció profunda.
Paraules del mamo
Un dels mamos presents va alçar la veu en
llengua damana, i posteriorment va compartir un missatge en castellà per als "hermanos
menores":
“La Terra està malalta perquè els
pensaments dels homes estan desordenats. Venim a fer aquest pagamento perquè la
Sierra pugui respirar, perquè el mar pugui seguir vivint i perquè els éssers
humans recordin d’on venen.”
Un acte comunitari i més enllà d’un
ritual
Malgrat ser una pràctica pròpia dels pobles indígenes,
el ritual va comptar amb la presència de dones sabies, joves aprenents i
alguns observadors respectuosos, en una atmosfera de pau i respecte
profund. No hi havia presses, ni càmeres invasives, només l’essència de l’ara i
la comunió amb la natura.
El pagamento no és una cerimònia folklòrica ni un espectacle turístic. És un gest de curació universal. En un món desequilibrat per la crisi climàtica, la guerra i l’avarícia, els mamos ens recorden que tot té un esperit, i que aquest equilibri invisible sosté la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada