EL SICARIAT A COLÒMBIA.

EL CRIM COM A FEINA EN UNA SOCIETAT FERIDA

Una nació entre la vida i la mort

Colòmbia és un país travessat per la bellesa natural i una cultura rica, però també per una història sagnant. Des de fa dècades, el sicariat —l’assassinat per encàrrec a canvi de diners— ha estat una ombra persistent sobre barris, ciutats i zones rurals del país. Lluny de ser un fenomen puntual, ha esdevingut una pràctica estructural alimentada per la desigualtat, la violència estructural, el narcotràfic i la manca d’oportunitats.

Arrels i evolució històrica

El sicariat va començar a fer-se notori als anys 80, especialment amb l’auge dels grans cartells de la droga com el de Medellín. Pablo Escobar i altres narcotraficants van reclutar centenars de joves dels barris populars, convertint-los en executors a sou. Matar un policia podia costar 2 milions de pesos, i matar un jutge, molt més. En aquella època, els joves aspiraven a tenir una moto Yamaha DT i una pistola, símbols d'estatus dins de l'entorn marginal.

Amb el pas dels anys, tot i la caiguda dels grans cartells, el fenomen no va desaparèixer. Es va transformar. Va passar de ser una eina del narcotràfic a un mecanisme habitual per resoldre disputes territorials, familiars, comercials, polítiques o sentimentals. A ciutats com Cali, Medellín, Barranquilla, Cúcuta o Santa Marta, el sicariat és part d’una “economia informal” brutal, on la vida té un preu.

Els perfils del sicari i del client. Els sicaris solen ser joves entre 14 i 25 anys. Molts han crescut en entorns de violència, sense accés real a l’educació o al treball digne. No es consideren assassins professionals, sinó homes (o nois) que fan el que poden per sobreviure. Reben encàrrecs per part de caps de bandes, empresaris corruptes, narcotraficants, fins i tot familiars d’una víctima d’engany o d’una herència disputada.

Els qui contracten un sicari poden pagar entre 500.000 pesos i 5 milions, depenent de la importància de la víctima. Hi ha fins i tot una "tarifa" segons la professió de la víctima, un taxista, un sindicalista, un testimoni, una dona víctima de violència domèstica.

Les víctimes. Líders socials, dones, joves i rivals. En l’última dècada, s’ha incrementat el sicariat contra líders socials, ambientals i indígenes. Colòmbia lidera la llista mundial d’assassinats d’aquest col·lectiu. També és alarmant el nombre de dones víctimes de feminicidi per encàrrec, 

Casos i xifres destacades en zones concretes. 

• A Cali, el 2021 es van contabilitzar 812 casos, amb una tendència general a l’augment, superant els dos casos diaris acumulats durant l’any. 

• A Cartagena, entre els cinc primers mesos del 2022, es van registrar 75 homicidis per encàrrec dels 115 homicidis totals reportats — molts vinculats a enfrontaments entre bandes com el Clan del Golfo i els Robledos. 

• A Medellín, el 2022 es van registrar 159 casos, representant un lleu decrement respecte a l’any anterior, tot i que encara completaven el 44 % dels homicidis locals. El 2023, ja es comptabilitzaven 437 casos totals, mentre que el 2022 en van ser 431. 

• El 2024 va batejar-se com l'any més violent en aquesta modalitat, es van registrar 607 homicidis per encàrrec, el que equival a un cas cada 14 hores. 

• Cas de Camilo Sánchez i Camila Ospitia (agost de 2024): dos joves artistes van ser assassinats amb metralladora en el parc El Porvenir (Bosa), un cas que va generar indignació i crides de justícia. 

• Atac contra el personero de Tuluá (2024), malgrat una reducció general dels homicidis a la ciutat, l'atac va reactivar la preocupació per bandes com “La Inmaculada”, que segueixen exercint violència local. 

• En els primers cinc mesos de 2025, es van reportar 156 casos a Bogotà, però amb una impunitat alarmant del 90 %, ja que només es van concretar 16 captures en altres ciutats. 

• Atac contra Miguel Uribe Turbay (7 de juny de 2025),  un sicari menor de 15 anys va disparar contra el precandidat, deixant-lo críticament ferit. L’atac va ser coordinat per una xarxa criminal i ja s’han identificat suposats autors intel·lectuals.

 Atac contra Miguel Uribe.

Casos recents i reals

• A Cúcuta, un sicari va assassinar a plena llum del dia un regidor que havia denunciat corrupció policial.
• A Santa Marta, dues dones van ser executades al barri de Pescaíto. La hipòtesi, revenja per denúncies relacionades amb tràfic de drogues.
• A Cali, una banda de menors d’edat operava com a "sicariato exprés", oferint execucions per WhatsApp a canvi de 1 milió de pesos.

L’impacte social i emocional. El sicariat ha creat una cultura de la por. Els barris amb més presència de sicaris són espais de silenci, de llei del més fort. Les famílies de les víctimes sovint no poden denunciar. Hi ha escoles que perden alumnes perquè "han estat reclutats" o han mort. I en molts casos, la policia o la fiscalia no investiguen per por, complicitat o manca de recursos.

El paper de l’Estat i els desafiaments. El govern ha intentat implementar polítiques de prevenció, com el "Plan de Jóvenes sin Miedo" o programes de reinserció. Però la corrupció, la manca d’un sistema judicial eficaç i la persistència del narcotràfic fan que el sicariat sobrevisqui. A més, molts dels que cauen són peons, mentre els veritables autors intel·lectuals romanen impunes.

La feina que no hauria de ser-ho

En una societat ferida per la desigualtat i la desconfiança, el sicariat representa la deshumanització més absoluta. Convertir la mort en una transacció, en una "feina", és un fracàs col·lectiu. Però també és un crit d’alerta mentre no es garanteixi educació, feina i seguretat a tots els joves del país, el sicariat seguirà sent una sortida per a alguns... i una condemna per a molts.