LES TRIBUS INDÍGNES A COLÒMBA.

 UN PAÍS AMB ÀNIMA INDÍGENA

Colòmbia és una de les nacions amb més diversitat ètnica i cultural d’Amèrica Llatina. Tot i les seqüeles de la colonització, la violència armada i l’extractivisme salvatge, encara hi viuen més de 115 pobles indígenes que resisteixen enmig de la selva, les muntanyes i les planes, defensant la seva identitat, la seva llengua, el seu territori i la Mare Terra.

Segons el DANE (Cens Nacional 2018), la població indígena registrada és de 1.905.617 persones, el 4,4% del total nacional, tot i que organitzacions com la ONIC (Organització Nacional Indígena de Colòmbia) sostenen que la xifra real podria superar els 2,5 milions.

L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I LOCALITZACIÓ

Els pobles indígenes s’estenen per gairebé tot el territori nacional, però especialment a zones de difícil accés, com ara:

• Amazonas, Vaupés i Guainía: territoris de pobles com els Tucano, Cubeo, Desana, Tikuna i Uitoto.
• La Sierra Nevada de Santa Marta (Magdalena, Cesar i La Guajira): on viuen els Kogi, Arhuaco, Wiwa i Kankuamo —guardians espirituals del món.
• La Guajira: el poble Wayuu, el més nombrós, amb més de 380.000 persones.
• Chocó: pobles com els Emberá i Wounaan conviuen amb comunitats afrocolombianes.
• Cauca i Nariño: Nasa, Misak, Awá i Inga entre altres, amb llarga tradició de lluita territorial.
• Orinoquia (Vichada, Arauca, Casanare): pobles Sikuani, Piapoco i Cuiva.

Aproximadament el 30% del territori colombià és reconegut com a resguard indígena, que són àrees col·lectives amb propietat inalienable.

L’ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA I POLÍTICA

Les comunitats indígenes tenen autonomia reconeguda per la Constitució de 1991, especialment a través de:

• Cabildos Indígenes: governs propis que gestionen la vida comunitària, l’administració del territori i les relacions amb l’Estat.
• Justícia pròpia: poden aplicar sistemes de justícia segons les seves normes internes, sempre que respectin els drets fonamentals.
• Zones de Reserva Campesina i Resguards: figures legals per protegir els territoris ancestrals.
• Participació política: tenen circumscripcions especials per escollir representants indígenes al Congrés i en assemblees locals.

També existeixen organismes d’articulació com la ONIC, l’Organització Nacional dels Pobles Indígenes de l’Amazonia Colombiana (OPIAC), i autoritats tradicionals com el Cabildo Arhuaco o la Mesa Permanente de Concertación Indígena.

LA COSMOVISIÓ I VIDA CULTURAL

La cultura indígena colombiana és profundament espiritual, comunitària i arrelada a la naturalesa:

• Cosmovisió: per molts pobles, la Terra és una ésser viu —la Pachamama o Mare Terra—, i l’equilibri còsmic depèn de l’harmonia entre humans, esperits i natura.
• Llengua pròpia: Colòmbia reconeix 68 llengües indígenes vives, com el Wayuunaiki, Nasa Yuwe, Tikuna, Inga, etc. Algunes en greu risc d’extinció.
• Cerimònies i rituals: danses, fogueres, beuratges com el yagé (ayahuasca), i cerimònies de pagament a la terra.
• Organització comunitària: no hi ha propietat privada del sòl; l’accés als béns naturals és col·lectiu i regulat per normes de reciprocitat i cura.
• Educació pròpia: existeixen els Etnoeducadors i institucions d’educació indígena que integren els sabers ancestrals amb continguts curriculars nacionals.

EN DEFENSA DEL TERRITORI I ACTIVITAT MEDIOAMBIENTAL

Els pobles indígenes són els principals defensors del medi ambient a Colòmbia, tot i ser també les principals víctimes del desplaçament, assassinats i violacions de drets humans.

Principals accions i amenaces:

• Resistència al desforestament i a les mineres: denuncien empreses extractives nacionals i multinacionals que contaminen rius i devasten boscos.
• Protecció de rius i selves: amb coneixements tradicionals i vigilància territorial, prevenen incendis, mantenen fonts d’aigua i biodiversitat.
• Assassinats de líders: segons INDEPAZ, més de 400 líders indígenes han estat assassinats des del 2016, en represàlia per defensar el territori o per oposar-se a la coca, la mineria i els grups armats.
• Exili intern i desplaçaments: milers de famílies han estat expulsades del seu territori per la violència i el narcotràfic.

Tot i això, moltes comunitats continuen resistint i desenvolupant projectes d’agricultura sostenible, turisme comunitari, educació pròpia i autogestió alimentària.

ALGUNES DE LES TRIBUS DESTACADES

TRIBU       POBLACIÓ     DEPARTAMENT             PARTICULARITATS

Wayuu     + 380.000         La Guajira              Matriarcat, Cultura Comercial

Nasa        + 200.000         Cauca, Huila          Fort Moviment de Resistència

Arhuaco      30.000         Sierra Nevada          Saviesa Espititual, Vida Serrana

Embera + 100.000    Chocó, Antioquia      Cultura Fluvial, Sovint Desplaçats

Tikuna       40.000          Amazònia           Pesca, Caça i Medicina Tradicional

POBLES VIUS, FUTUR EN LLUITA

Els pobles indígenes de Colòmbia no són una resta del passat, sinó una avantguarda del futur sostenible. La seva resistència ens recorda que viure en harmonia amb la Terra no és només possible, sinó urgent. Mentre el capitalisme global avança amb mines, monocultius i indústries contaminants, ells sostenen l’equilibri de la vida.

Reconeixement, autonomia, protecció de la seva vida i cultura, i escoltar la seva saviesa ancestral és una obligació no només legal sinó moral, espiritual i ecològica per al futur de Colòmbia i del món.

PROTEGIR ALS INDÍGENES, ÉS PROTEGIR LA VIDA.