dimecres, 6 d’agost del 2025

Colòmbia. Endavant amb grans avenços en la Reforma de la Llei Laboral i la Reforma Pensional

Després de dècades d’estancament i precarització, Colòmbia ha iniciat un procés històric de transformacions estructurals amb l’aprovació de dues reformes clau, la Reforma Laboral i la Reforma Pensional, impulsades pel Govern del Pacte Històric presidit per Gustavo Petro. Aquestes reformes representen una fita de justícia social que busca revertir les desigualtats acumulades i garantir drets reals a les majories treballadores i a les persones grans.

Reforma Laboral. Treball digne com a dret fonamental

Aprovada pel Congrés el 2025, la nova Llei Laboral incorpora els següents canvis destacats:

  • Restauració del principi de l’estabilitat laboral. Es dificulta l’acomiadament sense causa justificada i es reforcen els drets dels treballadors acomiadats arbitràriament.
  • Jornada diürna fins a les 6 p. m. i nocturna a partir de les 6 p. m. Es recupera el recàrrec nocturn complet, revertint modificacions neoliberals de governs anteriors.
  • Treball digne per a plataformes digitals. Es reconeixen drets laborals i afiliació a la seguretat social per als treballadors de plataformes com Rappi o Uber.
  • Protecció al dret a la vaga i la negociació col·lectiva. Es reforça el sindicalisme i es promou la negociació sectorial.
  • Igualtat salarial entre homes i dones. Amb mecanismes de fiscalització activa.

Aquestes mesures volen corregir una economia marcada per la precarietat laboral, la informalitat que supera el 55% i les desigualtats estructurals entre el camp i la ciutat, entre homes i dones, i entre sectors formalitzats i marginats. 

Reforma Pensional. Garantir vellesa amb dignitat

La Reforma Pensional, també aprovada el 2025, estableix un model mixt i solidari, amb una base pública robusta i participació regulada del sistema privat. Els seus punts clau són:

  • Colpensiones com a columna vertebral del sistema. Les cotitzacions fins a 2,3 salaris mínims mensuals legals aniran íntegrament al sistema públic.
  • Fons de solidaritat per a persones sense dret a pensió. Es crea una renda bàsica mensual per a majors de 65 anys que no compleixin requisits contributius.
  • Mecanismes de redistribució i equitat de gènere. Es reconeixen els treballs de cura en la base de càlcul i es flexibilitzen els requisits per a dones.
  • Participació acotada de les AFP privades (Administradores de Fons de Pensions). Només podran gestionar excedents salarials per sobre del llindar definit.

Amb aquesta reforma, s’estima que prop de 3 milions de persones grans rebran un ingrés mensual garantit, en contraposició al model anterior, que deixava sense pensió al 70% de la població en edat de jubilació.

Cap a una Colòmbia més justa

Aquestes reformes suposen una aposta valenta per la justícia redistributiva i el reconeixement dels drets laborals i socials com a fonament del desenvolupament. Són també una resposta a la mobilització social que, des del Paro Nacional del 2021, va exigir canvis profunds.

Si bé sectors econòmics conservadors han criticat les reformes com a "risc per a l’ocupació", els sindicats, les organitzacions socials i una part majoritària de la població veuen aquests canvis com un pas endavant cap a una Colòmbia més humana i equitativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada