MEDELLÍN. DE CAPITAL INDUSTRIAL, A HUB D’INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA.
Medellín, coneguda durant dècades com la capital
industrial de Colòmbia (tèxtil, cimentera, i alimentació), -
i diuen que amb la participació activa dels avantpassats invasors catalans-,
ha viscut una de les transformacions urbanes i econòmiques més notables del
continent. Situada a la Vall d’Aburrá i envoltada per muntanyes, aquesta
ciutat de més de 2,5 milions d’habitants ha passat de ser un símbol del
narcotràfic i la violència a esdevenir referent internacional d’innovació,
empresariat i governança local.
A la dècada de 1980, Medellín patia un fort
estigma internacional, arran de la presència del càrtel de Pablo Escobar
i els alts nivells de violència urbana. No obstant això, a partir dels anys 2000,
amb governs locals compromesos amb el canvi com els de Sergio Fajardo i Aníbal
Gaviria, la ciutat va emprendre un camí cap a la transformació social i
econòmica mitjançant l’educació, la cultura i la innovació tecnològica.
El model públic-privat va ser clau per a
impulsar aquesta nova etapa. Empreses com EPM (Empresas Públicas de
Medellín), una de les més importants de serveis públics del país, han
actuat com a motor financer del desenvolupament local. A més, Medellín va
saber generar un entorn propici per a l’emprenedoria digital i tecnològica,
convertint-se en seu de centres d’innovació com Ruta N o del Clúster
TIC de Colòmbia.
La ciutat també ha desenvolupat una xarxa d’infraestructura
urbana inclusiva, com el Metro de Medellin, únic al país i símbol d’orgull
ciutadà ide la gestió púbica eficient, així com el Metrocable, escales
elèctriques als barris de muntanya principalment a la Comuna 13, parcs
biblioteca i escoles públiques de qualitat. Això ha permès millorar la cohesió
social i reduir la fractura entre els sectors més acomodats i els barris
populars.
A nivell empresarial, Medellín destaca per
tenir un teixit industrial divers, des del sector tèxtil, passant per la
construcció, la producció d’energia, el comerç i el desenvolupament de
startups. La ciutat ha estat reconeguda com la més innovadora del món
l’any 2013 per l’Urban Land Institute i el Wall Street Journal,
superant ciutats com Nova York i Tel Aviv.
Actualment, Medellín és també escenari de grans
fòrums internacionals, congressos tecnològics i trobades d’emprenedoria
juvenil. La seva aposta per la sostenibilitat, l’educació i la innovació
social la situen com un exemple a seguir a nivell llatinoamericà.
Més enllà dels seus reptes encara pendents -com la pobresa, les desigualtats i la presència de grups armats urbans- Medellín és avui un símbol viu de superació i reinvenció col·lectiva, on l’esperit empresarial i comunitari van de la mà.
BOGOTÀ.
CAPITAL de CONTRASTOS i COR
CENTRAL i POLÍTIC DE COLOMBIA
Bogotà, Capital de Colòmbia , s’aixeca
sobre la Sabaté altiplànica andina situada a 2.640 metres sobre el
nivell del mar, al cor de la serralada dels Andes, és molt més que
la capital de Colòmbia. Amb més de 8 milions d’habitants, és el centre
neuràlgic del país, on conflueixen els poders polític, econòmic, cultural i
educatiu. És també una ciutat de paradoxes, moderna i ancestral, burocràtica
i rebel, desigual i lluitadora.
Fundada el 1538 amb el nom de Santa Fe de
Bogotá, sobre un antic assentament muisca anomenat Bacatá, la ciutat
ha viscut processos de gran transformació. Des d’aquella vila colonial, ha
esdevingut una de les metròpolis més influents d’Amèrica Llatina.
Una capital d’institucions i resistències. Bogotà
acull El Congrés de la República, La Presidència i la Casa de Nariño, La
Cort Suprema i el Consell d’Estat, La Universitat Nacional de Colòmbia i
diverses universitats públiques i privades de gran prestigi, però també hi ha
espais de memòria i resistència con el Centre de Memòria Històrica, les
places de protestes con la Plaza Bolívar i els barris populars que han
estat bressol de moviments socials, sindicals i culturals.
És en aquestes institucions on s’ha escrit bona part
de la història contemporània del país, i també on s’han viscut moments clau de
tensió, com l’assassinat del líder Jorge Eliécer Gaitán (1948), que va
desencadenar el Bogotazo i una onada de violència coneguda com La
Violencia.
Alhora, Bogotà és també epicentre de la
protesta social. Des de les marxes estudiantils fins a les mobilitzacions
per la pau, els drets laborals i la justícia ambiental, la capital ha estat
escenari de grans convocatòries i d’una ciutadania activa que exigeix canvis
estructurals.
Diversitat urbana i desigualtats
La ciutat està dividida administrativament en localitats
(Ciudad Bolívar, Usme o Bosa), cadascuna amb la seva pròpia dinàmica
social. Mentre al nord s’alcen barris residencials d’alt poder adquisitiu, al
sud i sud-oest s’estenen vastes zones populars i perifèriques, amb dèficits
greus en serveis i infraestructures.
Tot i això, la riquesa cultural de Bogotà és
immensa. Hi trobem, Museus de renom internacional com el Museu de
l’Or, el Museu Botero o el Museu Nacional, Escenes alternatives
d’art, teatre, muralisme i música urbana, el reconegut Festival Iberoamericà
de Teatre, que omple carrers i sales cada dos anys, o el sistema de biblioteques
públiques com la Virgilio Barco, símbol de la democratització del
coneixement
Una ciutat en transformació
Bogotà viu en una lluita constant per
modernitzar-se, afrontar el repte del transport (amb el TransMilenio
i ara la primera línia de metro en construcció), millorar l’accés a
serveis bàsics i garantir habitatge digne.
També ha estat pionera en polítiques ambientals
dins de les grans ciutats de Llatinoamèrica, amb una aposta per la
mobilitat en bicicleta, la protecció dels cerros orientales i dels humedales
(ecosistemes naturals únics dins l’àrea urbana).
L’elecció d’alcaldes progressistes i independents com Antanas
Mockus, Gustavo Petro o Claudia López ha situat Bogotà
com un laboratori de propostes innovadores en educació, cultura ciutadana,
igualtat i participació popular.
Bogotà i el futur del país
La capital colombiana és, alhora, espai de
fractures i d’esperances. La seva complexitat reflecteix la del país
sencer, entre el centralisme i la voluntat descentralitzadora, entre
l’estabilitat institucional i les demandes ciutadanes de reforma, entre el
progrés econòmic i les bretxes socials.
En el marc del Procés de Pau, Bogotà ha acollit
diàlegs, acords, mobilitzacions massives i espais de memòria,
consolidant-se com una veu central en la construcció d’una nova Colòmbia.
Bogotà és més que la capital, és un
termòmetre de l societat colombiana amb les seves lluites, esperances i
contradiccions. Bogotà, es un espai o es juguen els futurs possibles del
país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada