Humanitats, socialisme i capitalisme en el futur polític d’Espanya.

Espanya es troba, de nou, davant d’un nou cicle polític indecís. Les eleccions generals previstes per al 2027 —o abans, si les circumstàncies obliguen a avançar-les— representaran molt més que un simple relleu institucional, seran un punt d’inflexió sobre com el país entenen la convivència entre les humanitats, el socialisme, el liberalisme i el capitalisme com a pilars de la vida col·lectiva. 

Enmig d’un món accelerat per la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’economia globalitzada, les humanitats tornen a ser imprescindibles per orientar els valors de la política. El respecte a la persona, la dignitat del treball, la cultura com a memòria i innovació, i la necessitat de preservar el pensament crític són factors que marcaran el debat públic. El futur govern haurà de decidir si converteix l’educació i la cultura en instruments de mercat o en espais de llibertat i creixement personal.

Socialisme, o liberalisme i capitalisme.

Convivència o Conflicte?

L’Espanya del segle XXI viu una tensió permanent entre el llegat del socialisme —com a defensa del benestar social i la igualtat d’oportunitats— i la força del liberalisme i el capitalisme, que continuen definint l’economia i els mercats. El gran repte serà trobar un equilibri entre l’eficiència econòmica i la justícia social, evitant que les polítiques públiques quedin segrestades pels interessos de les grans corporacions o per l’austeritat dictada des d’Europa.

Els reptes estructurals del nou govern con l’Habitatge  amb que l’accés a l’Habitatge serà probablement la qüestió central. Amb els preus de lloguer disparats i la pressió del turisme i els fons d’inversió, caldrà decidir si Espanya aposta per una política d’Habitatge com a dret fonamental (amb parc públic potent, regulació del lloguer i fiscalitat progressiva) o si continua deixant el mercat com a únic regulador.

Amb una Ocupació i Treball digne, on l’atur juvenil i la precarietat encara són una ferida oberta. El nou govern haurà de reforçar la creació d’ocupació estable, impulsar la transició ecològica i digital amb garanties laborals, i assegurar que els salaris permetin una vida digna. La reforma laboral haurà de ser revisada per consolidar drets i evitar noves desigualtats.

La Salut i Benestar Social, son necessaris per un bon sistema públic de salut (tensionat després de la pandèmia i les retallades), que necessita inversions estructurals i una aposta clara per la universalitat i la qualitat assistencial. El Benestar Social també implica Pensions Dignes, serveis socials robustos i polítiques de cures que responguin a una societat envellida.

La Seguretat Ciutadana també ha de ser un tema d’oportunitats política.
La Seguretat s’ha d’entendre en un sentit ampli, no només Policial, sinó també Social i Comunitària. El futur govern haurà de donar resposta als reptes del crim organitzat, però també a la violència de gènere, la pobresa i l’exclusió, que són causes reals de la inseguretat i la Protecció Civil en el terme mes gran del seu esperit.

L’Ensenyament i Cultura, tenen que estar en el debat educatiu central. L’Escola i la Universitat, tenen que ser Pública i forta, amb reducció de desigualtats i adaptació al món digital. A més, la Cultura haurà de deixar de ser considerada un luxe i passar a ser un dret de ciutadania, garantint el seu accés a tots els territoris i col·lectius.

Ajuntament de Girona

La Governança amb Autonomies i Ajuntaments, es un model territorial que continuarà sent una qüestió sensible. L’articulació de l’Estat de les Autonomies, el Finançament Autonòmic i la relació amb Catalunya i Euskadi marcaran l’agenda. També caldrà repensar el paper dels Ajuntaments, que assumeixen competències sense rebre recursos suficients, sense oblidar les Diputacions i els Consells Comarcals o ens similars en altres territoris de l’Estat espanyol.

Mirant al futur.  Quin camí prendrà Espanya?

Les eleccions del 2027 (o abans) no decidiran només qui governa, sinó quina Espanya es vol construir, o una Espanya centrada en les persones, que combini Humanitats i Justícia Social amb modernització econòmica, o una Espanya governada per les lògiques del mercat i la competència.

El futur no està escrit, però els reptes són clars. L’Habitatge digne, Ocupació estable, Salut i Benestar Universal, Seguretat amb Justícia Social, Ensenyament i Cultura per a Tothom, i una governança respectuosa amb les diversitats territorials.

Qui governi serà la capaç de donar una resposta adequada a aquests reptes que definirà la legitimitat i la credibilitat del nou govern?.