L’inici del curs polític a l’Estat espanyol es presenta carregat d’incerteses i tensions que podrien determinar la continuïtat del govern de coalició presidit per Pedro Sánchez, tot i que el president ha insistit que la seva voluntat és completar la legislatura XV (2023-2027) i convocar eleccions generals només quan correspongui, però la realitat política, institucional i social posa en dubte aquesta aspiració.
La primera prova de foc, els Pressupostos
Generals de l’Estat
El primer obstacle imminent és l’aprovació dels
pressupostos generals de l’Estat (PGE). Sense uns comptes nous, el govern
es veuria obligat a prorrogar els vigents, la qual cosa limitaria de manera
notable la capacitat d’aplicar noves polítiques socials, econòmiques i
territorials.
El PSOE i SUMAR necessiten una majoria que
depèn del suport de partits com PODEMOS i dels sobiranistes i
nacionalistes com ERC, Junts, EH Bildu i el PNB. Les negociacions són
complexes, especialment perquè les demandes d’aquests partits giren entorn de
qüestions de finançament autonòmic, inversions específiques i el compliment
d’acords previs que consideren incomplerts.
La reforma del finançament autonòmic,
es un altre
front, la reforma del model de finançament autonòmic, pendent des de
fa més d’una dècada. Comunitats com el País Valencià, Andalusia o Catalunya
reclamen un sistema més just, mentre que governs autonòmics liderats pel P.P.,
pressionen en sentit contrari, exigint més recursos però sense cedir quotes
de solidaritat.
Aquest debat és especialment delicat per Sánchez,
una reforma que beneficiï unes comunitats pot ser percebuda com a
perjudicial per unes altres, i el consens sembla gairebé impossible. La dreta,
liderada pel P.P., ja prepara l’argumentari que acusa el govern de “trair”
l’equilibri territorial a canvi de vots parlamentaris.
L’ascens de l’extrema dreta
El creixement de l’extrema dreta, especialment
a través de VOX i de determinats sectors del P.P., encapçalats
per figures com Ignacio Ignacio Garriga Vaz da Conceição o
Isabel Díaz Ayuso, representa un desafiament polític de primer ordre.
Aquestes forces han aconseguit condicionar el debat públic, posant sobre la
taula temes com la immigració, la seguretat i la recentralització de
competències.
L’aliança tàcita o oberta entre el P.P., d’Alberto
Núñez Feijóo i VOX a governs autonòmics i municipals ha creat un
bloc conservador cada cop més cohesionat, disposat a pressionar Sánchez
des de dins i fora de les institucions.
La política exterior i la guerra a Palestina, es un element inesperat però de gran repercussió és la posició del govern espanyol respecte al genocidi israelià contra Palestina i el paper d’Espanya a la Unió Europea i l’OTAN. El reconeixement de l’Estat de Palestina per part de l’executiu espanyol ha generat tensions amb Israel, amb els EUA i amb els sectors més atlantistes de la política espanyola.
A això s’afegeix el debat sobre l’augment de la
despesa militar compromès amb l’OTAN. El PSOE defensa que és
necessari reforçar la seguretat europea davant la guerra d’Ucraïna i la
inestabilitat internacional, mentre que PODEMOS i sectors de SUMAR es
mostren frontalment en contra, denunciant que aquests recursos haurien d’anar
destinats a polítiques socials.
El conflicte amb els governs autonòmics del P.P., i la tensió amb les comunitats governades pel Partit Popular és creixent. Temes com la gestió de la immigració, la política lingüística, la sanitat o l’educació serveixen de camp de batalla permanent. Alguns governs autonòmics han adoptat discursos durs contra l’arribada de persones migrants, sovint utilitzant-los com a arma política per desgastar el govern central.
Aquest xoc constant entre La Moncloa i les
autonomies del P.P., no només bloqueja polítiques públiques, sinó que alimenta
la percepció d’un Estat fragmentat i enfrontat.
Tot aquest context fa que la possibilitat d’eleccions anticipades sigui un escenari real. Tot i que Pedro Sánchez assegura que no convocarà comicis abans d’hora, la pressió parlamentària i social podria empènyer-lo a fer-ho si es demostra impossible governar amb estabilitat.
El PSOE confia que la por a un govern de coalició P.P.-VOX mobilitzi l’electorat progressista, però alhora és conscient que la fatiga política, l’esgotament social i la manca de resultats tangibles poden passar factura.
El govern de Pedro Sánchez afronta un curs
polític ple d’incerteses i obstacles. L’aprovació dels pressupostos, la
reforma del finançament autonòmic, la gestió de la immigració, el debat sobre
la despesa militar i la pressió de l’extrema dreta configuren un escenari de
màxima tensió.
La intenció del president de completar la
legislatura fins al 2027 és clara, però la seva capacitat per fer-ho
dependrà de la seva habilitat negociadora, de la cohesió interna amb SUMAR i
PODEMOS, i del suport que pugui mantenir dels partits sobiranistes i
nacionalistes.
L’ombra d’unes eleccions anticipades continua
present i marca, de fet, cada moviment polític de l’executiu i de l’oposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada