L’Escut de les Ameriques.

 La reunió del 7 de març de 2026 al Trump National Doral Miami va ser presentada com una cumbre històrica per “restablir la llei i l’ordre” al continent. Però, vista des d’una perspectiva crítica i d’esquerres, el que realment es va consolidar aquell dia va ser una aliança geopolítica excloent, dissenyada per reforçar el poder dels Estats Units i dels governs afins a Donald Trump, mentre es marginaven les principals economies progressistes de la regió Brasil, Mèxic i Colòmbia que no van ser convidades.

La cimera es va celebrar en un resort de luxe propietat de Trump convertit en quarter general imperial, el Doral Miami, que segons la premsa semblava una “fortalesa blindada” . Aquest detall no és menor, ja que simbolitza la fusió entre interessos privats, poder estatal i geopolítica militar. L’escenari no era un espai multilateral neutral, sinó territori de Donald Trump, literalment.

A la reunió hi van assistir 12 líders de dreta de la regió, entre ells Javier Milei, Nayib Bukele, Daniel Noboa, Rodrigo Chaves, Luis Abinader, Santiago Peña i altres caps d’estat alineats amb Washington.

Van quedar fora sense ser convidats, el Brasil, la major economia llatinoamericana. Mèxic, soci comercial central dels Estats Units i Colòmbia, històric aliat en la lluita antidroga. L’exclusió no va ser casual i Donald Trump va justificar la no invitació de Mèxic afirmant que la presidenta Sheinbaum “ha rebutjat l’ajuda dels EUA contra els càrtels” . La cimera era principalment ideològica i l’objectiu declarat, es destruir els càrtels amb força letal

Donald Trump va anunciar la creació del “Escut de les Ameriques”, una coalició militar orientada a “eliminar els càrtels” mitjançant força letal i operacions coordinades entre 17 països  i això inclou la designar càrtels com a organitzacions terroristes, coordinar intel·ligència militar, autoritzar intervencions armades transnacionals, i reforçar la versió trumpista de la Doctrina Monroe .

Des d’una perspectiva crítica, això equival a militaritzar la regió, justificar intervencions, reforçar la dependència dels governs afins, i convertir la lluita antidroga en pretext geopolític.

Durant la cimera, Donald Trump va fer afirmacions que revelen la naturalesa profunda del projecte con el control regional, negociacions opaques i retòrica de dominació, tambe va dir que Cuba “caurà molt aviat” i va insinuar una “toma de control amistosa” de l’illa, va reconèixer formalment el govern de Delcy Rodríguez a Veneçuela, després de la captura de Nicolás Maduro per forces nord-americanes, va advertir que no permetrà “influència estrangera hostil” al Canal de Panamà, al qual va anomenar “el meu canal favorit”, i va equiparar la lluita contra els càrtels amb la guerra contra ISIS, reforçant una narrativa de guerra total. Aquestes declaracions no són pròpies d’una cimera de cooperació regional, sinó d’un projecte de dominació hemisfèrica.

Neocolonialisme i submissió

Diverses veus progressistes van denunciar la cimera com una iniciativa neocolonial i el president cubà Miguel Díaz-Canel la va qualificar de “petita cumbre reaccionària i neocolonial” que compromet els governs de dreta a acceptar l’ús letal de força militar nord-americana en els seus propis països .

Des d’una perspectiva d’esquerres, l’Escut de les Ameriques és, una aliança de dependència, un instrument per reforçar governs autoritaris o ultraliberals, una plataforma per legitimar intervencions, i una manera de marginar projectes sobirans i progressistes.

La reunió del 7 de març no va ser un pas cap a la integració continental, sinó cap a la fragmentació ideològica i l’Escut de les Ameriques es consolida com un bloc militar conservador, subordinat a Washington, orientat a la confrontació, i excloent de les majores economies progressistes. És un projecte que, sota el pretext de la seguretat, reforça l’hegemonia nord-americana, debilita la sobirania regional i obre la porta a una nova fase de ingerència militar i els pobles de Llatinoamèrica, que han resistit dècades d’intervencions, saben que la seguretat real no prové de coalicions armades, sinó de justícia social, democràcia, cooperació i sobirania.

Ni Donald  Trump, ni Subordinació.

Amèrica Llatina no necessita un nou patró. Necessita sobirania.

No necessita més militarització. Necessita desenvolupament social.

No necessita governs seleccionats des de Washington. Necessita democràcies fortes.

No necessita una guerra freda contra la Xina. Necessita relacions comercials diversificades i sobiranes.

No necessita que les seves polítiques socials siguin dictades des de fora. Necessita pobles amb capacitat per decidir.

I la millor manera de defensar l'Amèrica Llatina són els seus pobles, i cap poble lliure hauria d'acceptar que la seva sobirania es decideixi en una sala de reunions des de Miami.