Quan la Solidaritat es converteix en objectiu de l’odi.

 El que està passant a Ceuta no és un episodi aïllat ni una simple expressió de “tensió veïnal”. És el símptoma d’un clima polític i social que fa anys que es construeix al voltant de la por, el racisme i la criminalització de les persones migrants.

El bloqueig d’un vehicle humanitari de la Creu Roja i la crema de les pertinences i dels refugis precaris de persones migrants són fets d’una gravetat extraordinària, no podem normalitzar-los, ni presentar-los com una reacció espontània d’una part de la població. Quan s’impedeix que arribi aigua, menjar o ajuda humanitària a persones que viuen en condicions de màxima vulnerabilitat, el que està en joc no és només un conflicte local: és el dret més elemental a la dignitat humana.

Durant hores, un grup de persones va impedir que un camió humanitari arribés a la zona de la platja del Trampolí. Posteriorment, les flames a Benítez van destruir els refugis precaris on malviuen persones que han quedat atrapades en una situació d’exclusió i abandonament. Entre aquestes persones hi ha menors d’edat, dones i persones LGTBIQ+, col·lectius especialment vulnerables que sovint desapareixen del relat públic perquè mostrar la seva realitat obligaria a parlar de drets humans, d’asil, de pobresa, de desigualtat i de responsabilitat institucional i aquí és on apareix el problema de fons.

Durant massa temps s’ha acceptat que determinats discursos presentin la immigració com una amenaça permanent. Es parla “d’invasió”, de “descontrol”, de “seguretat", de “fronteres desbordades” i de persones migrants com si fossin una massa anònima sense història, sense família i sense drets, però les persones migrants no són una invasió., són persones.

Persones que fugen de guerres, de persecucions, de la pobresa, de la manca d’oportunitats o de situacions de violència. Persones que busquen un futur millor i que, en molts casos, han arribat després d’haver patit un llarg recorregut de precarietat, explotació i vulneracions de drets i convertir-les en un problema de seguretat és una manera deliberada d’evitar parlar de les causes de la migració i quan aquesta deshumanització es repeteix cada dia des de determinats discursos polítics, xarxes socials i espais mediàtics, acaba creant un terreny fèrtil perquè la violència sigui percebuda com una resposta “comprensible”. No ho és.

Cap situació de frustració social pot justificar impedir l’arribada d’ajuda humanitària. Cap discrepància amb les polítiques migratòries pot justificar l’assetjament a ONG. I cap discurs polític sobre immigració pot convertir el racisme en una conducta acceptable.

Hem d’apagar el foc, però també hem d’apagar el discurs que l’alimenta i davant qui pretén convertir la persona migrant en enemiga, hem de recordar una cosa tan senzilla com revolucionària:

CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL.
CAP VIDA VAL MENYS.
CAP SOLIDARITAT ÉS UN DELICTE.