La panoràmica actualitzada que ofereix l’Uruguai, i el Frente Amplio (FA) política, economia i societat i una peça extensa dedicada a l’herència humana i política de José “Pepe” Mujica. La intenció d’aquest article, és la combinar informació actual sobre l’estat present del país amb una anàlisi reflexiva sobre per què Mujica va esdevenir, i roman, una figura moralitzant i inspiradora en l’imaginari progressista d’Amèrica Llatina i més enllà.
Durant el període recent 2023–2025 l’economia
uruguaiana va experimentar una recuperació després d’un any de rendiment feble
causat, en part, per factors climàtics adversos i fluctuacions en preus de
commodities. Les institucions internacionals han destacat un creixement moderat
el 2024 i expectatives de continuïtat de creixement el 2025
L’Uruguai manté un dels nivells més alts de benestar a
la regió. La cobertura sanitària extensa, sistemes de pensions i polítiques
socials proactives. Així mateix, el país continua sent un referent en
llibertats civils i reformes progressistes les grans polèmiques recents solen
girar al voltant de la implementació efectiva de polítiques redistributives, la
seguretat pública i els desafiaments d’una economia global complexa.
El paper històric del Frente Amplio,
i d’en Pepe Mujica.
El Frente Amplio (FA) ha estat la força central de la
política uruguaiana des dels anys noranta i va governar de manera continuada
entre 2005 i 2019 (amb presidents com Tabaré Vázquez i José Mujica). El El Frente Amplio va
articular una aliança d’esquerres que va posar l’estat de benestar, la política
social i la reforma institucional al centre de l’agenda. El retorn del El Frente Amplio al
govern el 2024/2025 es pot llegir com la reafirmació d’aquest model davant de
l’alternança amb forces de centredreta, però també com una crida a modernitzar
l’oferta política de l’esquerra mantenint els pilars redistributius però
adaptant-se a reptes com la globalització, la transició energètica i la
inseguretat ciudadana.
La trajectòria resumida d’en José “Pepe” Mujica.
José Alberto Mujica Cordano va néixer el 20 de maig de 1935. La seva
vida és la síntesi d’una trajectòria forjada entre la combativitat
revolucionària i la posterior entrada en la política democràtica. Dels
Tupamaros a la política institucional. Mujica va ser membre dels Tupamaros,
el moviment urbà guerriller de la dècada de 1960–70, i com a tal va patir una
llarga captivitat durant la dictadura cívico-militar (1973–1985). Després de la
restauració de la democràcia, Mujica i molts dels antics guerrillers van optar
per reinserir-se en la política institucional un procés que implicà renunciar
a les armes i disputar els projectes polítics per la via democràtica.
Com a president (2010–2015), Mujica va ser el referent darrere de reformes clau. La regulació estatal del mercat de la marihuana, aprovació del matrimoni igualitari i avanç en la despenalització de l’avortament (canvis legislatius que col·loquen l’Uruguai com a pioner a la regió). Però, més enllà de mesures concretes, la seva presidència va destacar per una estètica política concreta: austeritat personal, proximitat amb la ciutadania i discursos que criticaven el consumisme i la lògica extractiva del capitalisme contemporani.
El llegat humà de Mujica, «l’home bo», d’austeritat i d’imatge pública
Pepe Mujica es va guanyar el sobrenom de “president
més pobre del món” per la seva decisió d’habitar una petita finca i donar la
major part del seu sou presidencial a causes socials. Mentre altres caps
d’estat optaven per residències oficials, flotes i protocols, Mujica preferia
la senzillesa. El seu cotxe el Volkswagen Beetle, la vida a la granja i la
disponibilitat per a converses amb gent comuna. Aquesta coherència entre vida i
paraula no només va atraure l’admiració sinó que va crear una narrativa
poderosa. La política pot ser ètica, modest i centrada en la dignitat humana.
Mujica no només va practicar l’austeritat simbòlica,
la seva administració va aprovar polítiques que ampliaven drets civils
(matrimoni igualitari, regulació de la marihuana, avanços en igualtat de gènere
i salut reproductiva). Aquestes mesures tenen un impacte real i tangible, amb
la regulació d’un mercat que anteriorment s’havia deixat només al crim
organitzat; reconeixement formal de famílies diverses; i un abordatge de la
salut reproductiva en clau de drets.
Mujica va esdevenir una icona internacional. Periòdicament
convidat a parlar, elogiant una vida senzilla i defensant una política
orientada cap al bé comú. Els seus missatges van travessar fronteres i d’ideologies,
des de líders de l’esquerra fins a persones preocupades per l’ètica del consum.
La seva imatge —la barba, els cabells blancs i la veu— va esdevenir símbol
d’una altra manera de fer política. Mujica va ser molt estimat, però la seva
figura no està exempta de crítiques, inclosa la crítica des de l’esquerra.
Reptes per a la nova esquerra
uruguaiana.
El llegat de Pepe Mujica —l’home humà, coherent i auster— planteja interrogants per a la nova esquerra.
Com es pot com conservar el
component ètic i la proximitat amb la gent sense caure en el personalisme?
Com traduir la simbologia en polítiques
redistributives profundes que enfrontin la concentració econòmica i les
desigualtats estructurals?
I com equilibrar les necessitats de creixement
econòmic amb la sostenibilitat i la justícia social?
L’Uruguai contemporani apareix com un país amb
alta capacitat institucional, experiència democràtica i una cultura política
que ha sabut combinar reformes socials amb estabilitat econòmica. El retorn del
Frente Amplio el 2024/2025 exemplifica la vigència d’aquest model, tot i
que el futur requerirà adaptacions.
Pepe Mujica no és només una anècdota emotiva, és un recordatori pràctic que la política pot ser un espai per al servei i no només per al poder. La seva sobrietat personal, les seves polítiques de drets civils i la seva capacitat per generar un relat inspirador són elements que continuaran alimentant el debat polític i cultural a l’Uruguai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada