Abans d'ahir, 3 de novembre de 2025, la ciutat de Nova York va afermar un viratge polític important amb l’elecció del socialista Zohran Mamdani com a nou alcalde al guanyar a l’ex-governador Andrew Cuomo, que s’havia presentat com a independent, i el republicà Curtis Sliwa.
La victòria s’ha produït en un moment de gran descontentament ciutadà on la
ciutat afrontava crisis de l’habitatge, altes despeses quotidianes i una
percepció de decreixent eficiència dels serveis públics.
Zohran Mamdani arriba amb un programa
clarament progressista i ambiciosíssim, que inclou diversos eixos centrals con
l’Accessibilitat a l’habitatge i congelació de lloguers, promeses clau
és el dels lloguers dels habitatges regulats i la construcció de 200.000 noves
unitats d’habitatge assequible, el Transport públic gratuït (o reduït).
Mamdani proposa fer que els autobusos de la ciutat siguin gratuïts, com
a mecanisme per alleugerir el cost de la vida i reduir la dependència de
l’automòbil.
Supermercats públics i
control dels preus alimentaris, son una mesura molt destacada i que ha generat controvèrsia
amb la creació de botigues d’alimentació gestionades per l’ajuntament per
baixar preus i contrarestar el poder de les grans cadenes, Impuls a la
infància i cura amb l’expansió del dret
universal des de les sis setmanes fins a cinc anys, per reduir la factura
familiar.
La Fiscalitat a les rendes
altes i a les empreses, proposa augmentar els impostos sobre les persones que
guanyen més i sobre les corporacions, i la Justícia climàtica i ambiental,
amb polítiques també inclouen mesures per reduir emissions, integrar
l’habitatge assequible amb criteris mediambientals i projectes d’energia verda.
Malgrat l’entusiasme, cal
tenir present que el mandat de Zohran Mamdani no serà senzill hi ha que l’ajuntament
de Nova York i l’estat de Nova York tenen estructures de poder que limiten el
marge d’acció de l’alcalde, especialment en matèries com la regulació de
l’habitatge (la junta de guies de lloguers) o el transport públic
(Metropolitan Transportation Authority, estat controlat).
Les implicacions fiscals del
seu pla per, gravar més les corporacions i els rics, requereixen
aprovacions estatals i una majoría que pot no estar garantida i el finançament
de polítiques com el “bus gratuït”, l’habitatge massiu o els supermercats
públics és realment exigent i pot topar amb la resistència dels interessos
econòmics instal·lats.
La victòria de Zohran Mamdani
a Nova York no és només una fita local sinó un senyal clar d’un canvi de
paradigma dins del Partit Demòcrata i, potencialment, a escala nacional. Des
d’una mirada d’esquerra és una victòria de la mobilització de base contra
l’establiment, i Mamdani va organitzar més de 50.000 voluntaris que van tocar
més d’un milió de portes.
El seu programa mostra una
declaració de sobirania popular davant les grans elits: habitatge, transport,
alimentació, impostos a les grans fortunes, però també la contradicció amb
promeses molt grans, en una ciutat que és un dels motors del capitalisme
financer global. La pregunta és: fins a quin punt pot un alcalde reformar
profundament una ciutat com Nova York sense xocar frontalment amb “Wall
Street”, amb l’Estat i amb el model econòmic dominant.
Des del punt de vista de la relació amb Trump i la
política de la dreta, Zohran Mamdani ofereix una alternativa un discurs de classe, no
només d’identitat, que contrasta amb la polarització cultural de la dreta
trumpista. Però aquesta alternativa haurà de demostrar que pot convertir
l’energia electoral en resultats tangibles.
La relació amb Donald Trump i la
política federal
La victòria de Zohran Mamdani té també implicacions més enllà de Nova York, i
en particular en l’enfrontament polític amb Donald Trump i la direcció
del Partit Demòcrata. Alguns punts clau com Donald Trump ha
atacat personalment Mamdani, qualificat per la dreta com un radical
polític, i va arribar fins a amenaçar-lo realment.
Per al bloc demòcrata i
progressista, l’èxit de Zohran Mamdani representa una aposta per un nou
model al menys de moderació, més polítiques socials fortes, una aposta per la
redistribució i la mobilització de base i al mateix temps, la seva victòria envia
un missatge al món federal i al partit que la generació jove, minoritària i que
reclama canvis reals pot imposar-se, i que l’estratègia de “centre suau”
pot estar arribant a un punt d’inflexió.
En la conjuntura de Donald Trump que busca reconfigurar la dreta i polaritzar la política nacional, l’ascens de Zohran Mamdani utilitza de contrapès aquest populisme de dretes amb un populisme de l’esquerra, més centrat en l’equitat econòmica que en la identitat cultural.
L’l’elecció de Zohran Mamdani és una victòria
simbòlica i real que obre expectatives. Però serà, també, una prova per
l’esquerra transformar una ciutat gegantina i complexa com Nova York des del
govern local.
I per Catalunya o Espanya, aquest cas pot servir
d’inspiració per les polítiques municipals, amb lideratges joves i
progressistes, poden convertir-se en laboratoris de transformació en entorns
molt desiguals, altament urbanitzats i confrontats amb el capital global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada