Eleccions presidencials al Brasil, amb avantatge de l'expresident LULA DA SIVA.

Els partits d'esquerra estan avançant en la governabilitat d'Amèrica Llatina. Després de la victòria del Front Ampli de Colòmbia que va portar la presidència a GUSTAVO PETRO, el 2 d'octubre i en primera volta, es podria proclamar president del Brasil, LULA DA SILVA, amb representació l'aliança "Brasil de la Esperanza"

En passades eleccions, que va guanyar Bolsonaro i governa fins avui, va incidir amb l'anul·lació dels drets constitucionals de Lula que va estar condemnat per corrupció. El Tribunal ha anul·lat la condemna i ha estat rehabilitat i pot tenir l'oportunitat de revenja que l'any 2018 no va poder celebrar.

Luiz Inácio Lula da Silva

Oficialitzada la candidatura entra el Partit dels Treballadors (PT) i el Partit Socialista de Brasil (PSB), amb la fórmula de candidatura presidencial de Luiz Inácio Lula de Silva i Geraldo Alckmin, amb el nom de presentació com aliança "Brasil de la Esperanza". L'aliança, també està integrada pel Partit Comunista de Brasil (PCdoB), el Partit Verd (PV), Rede, el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), i Solidaritat.

Avui, és el darrer dia de fer les presentacions oficials de tots els partits, aliances i candidats, i segons dos sondejos divulgats dilluns, l'expresident Lula da Silva i Alckmin van sent els favorits, mentre que l'actual mandatari Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL), se situa en segon lloc. "No veig cap senyal que sigui possible que sorgeixi un altre candidat a la carrera electoral que se sumi a Lula i Bolsonaro, però també concorren a les eleccions; Luiz Felipe d'Àvila del Partit Nou (NOVO), José Maria Eymael de Democràcia Cristiana (DC) Ciro Gomes del Partit Democràtic Laborista (PDT) Roberto Jefferson del Partit Laborista Brasiler (PTB) Sofia Manzano, Partit Comunista Brasiler (PCB) Leonardo Péricles Unitat Popular (UP) Vera Lúcia Partit Socialista dels Treballadors Unificat (PSTU) Simone Tebet Moviment Democràtic Brasiler (MDB) Soraya Thronicke Unió Brasil (UB).

Els sondejos donen un avantatge al tàndem de Lula-Alckmin, però les expectatives que les eleccions que se celebressin el 2 d'octubre seran una batalla entre els dos principals candidats. En el dia d'avui, les enquestes recents mostren que els altres candidats tenen dificultats per passar a la segona volta, ja que els sondejos estan molt polaritzats.

L'intenció de vot de l'institut d'enquestes FSB, Lula té un 44% de suport, mentre que Bolsonaro va al darrere amb un 31%. Un estudi similar publicat aquest mes va deixar el candidat d'esquerra amb un 41% davant d'un 32% del president d'extrema dreta.

I l'enquesta publicada dilluns per XP Ipespe dona a Lula un 44% de les preferències i Bolsonaro, el 35%.

Les enquestes es van efectuar després que Bolsonaro anunciés un augment de la despesa en programes socials per reforçar el suport a famílies de baixos ingressos.

Celebració evangèlica al Brasil

El vot evangèlic, sempre tan volgut

Fa quatre anys, el 70% dels brasilers que es declaraven protestants evangèlics donaven suport a Jair Bolsonaro. Avui, segons diverses enquestes, les preferències han canviat. En plena campanya electoral per reconquerir el Brasil, l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva aspira a aconseguir el suport. El vot evangèlic és un dels reptes principals de la campanya per a les eleccions presidencials del 2 d'octubre.

A la concorreguda Plaça Floriano, al centre de Rio de Janeiro, els carioques caminen molt de pressa entre els venedors ambulants i els tramvies. Enmig de tot aquest tràfec, l'Església Universal del Regne de Déu passa gairebé desapercebuda. Tot i això, desenes de fidels passen per les portes a l'hora de dinar. Una cinquantena de persones van assistir al servei a l'interior. Entre aquestes, la majoria són dones, algunes encara amb els seus uniformes de treball, que semblen estar gairebé en trànsit.

A tres mesos de les eleccions, els evangèlics estan sent festejats per tots els partits polítics perquè hi ha molt en joc, però la majoria dels fidels es posen a la defensiva quan es planteja la qüestió de la ingerència de la política a l'Església i viceversa, ja que es manifesten que no hi ha lloc per a la política a l'Església. Tot i això, l'Església Universal del Regne de Déu, fundada el 1977, està estretament vinculada al Partit Republicà Brasiler (PRB), i l'electorat evangèlic és molt conservador, i va jugar un paper decisiu per portar Jair Bolsonaro a la Presidència de la República , però pel Partit dels Treballadors (PT) s'intenta que es repeteixin els bons resultats que va obtenir en aquesta comunitat durant les quatre eleccions presidencials que va guanyar.

Aquesta comunitat representa el 30% de l'electorat brasiler i està estesa per tot el país. Quan Lula i Bolsonaro parlen amb els evangèlics, saben que estan parlant amb tot el Brasil.

La caiguda del suport a Jair Bolsonaro

Quatre anys després de la seva elecció com a president, el suport massiu dels evangèlics al president d'extrema dreta té els matisos. Només el 36% dels evangèlics tenen intenció de tornar a votar per Bolsonaro aquest any, ja que els líders religiosos ja no poden convèncer els votants amb la mateixa facilitat que abans.

Pobles Indígenes: "Els indígenes volen ser vistos com a persones, i no com a objectes o com a patrimoni".

Cada dia 9 d'agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). En aquesta data es commemora la primera reunió del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Poblacions Indígenes de la Subcomissió de Promoció i Protecció dels Drets Humans, i amb aquest motiu de commemoració. 

S'estima que hi ha 476 milions de persones indígenes a tot el món, i que es distribueixen per més de 90 països. Aquestes persones pertanyen a més de 5.000 pobles indígenes diferents que parlen més de 4.000 llengües,  encara que segons certes estimacions, més de la meitat de les llengües del món corren el risc d'extingir-se per al 2100.

 Tot i que la població indígena constitueixen només el 6% de la població mundial, representen al voltant del 19% de les persones extremadament pobres. La seva esperança de vida és fins a 20 anys inferior a la de les persones no indígenes, segons el darrer estudi del Banc Mundial.

Els indígenes són grups socials i culturals diferents que comparteixen vincles ancestrals col·lectius amb la terra i els recursos naturals on viuen, ocupen o des dels quals han estat desplaçats. La terra on viuen i els recursos naturals de què depenen estan inextricablement vinculats a la seva identitat, cultura i mitjans de subsistència, així com al seu benestar físic i espiritual.

Sovint busquen ser representats pels seus líders i organitzacions tradicionals, que són diferents o estan separades d'aquelles de la societat o la cultura dominant. Aquest diumenge passat, va demostrar en relleu la presència indígena en la presa de possessió del nou mandatari de Colòmbia, Gustavo Petro i Francia Márquez, que van ser recolzats pels representants i la guàrdia del poble indígena.

Els pobles indígenes manquen de reconeixement formal de les seves terres, territoris i recursos naturals, i solen ser els últims a rebre inversions públiques en serveis bàsics i infraestructura i enfronten múltiples obstacles per participar plenament a l'economia formal, essent un llegat de desigualtat i exclusió.

Si bé els pobles indígenes posseeixen, ocupen o utilitzen una part molt important de la superfície del món, ells ens protegeixen el 80% de la biodiversitat, i tenen els coneixements i experiències ancestrals i més encertades de com adaptar-se, mitigar i reduir els riscos derivats del canvi climàtic i els desastres naturals.

Amb la meva estada i convivència amb la tribu KUNA YALA, dels Emberà a l'Illa de Sant Blas de Panamà, vaig poder presenciar i apreciar personalment les seves manyes de treballs, de curació i espiritualitat que desprenen amb els seus rituals.

Amb el xaman dels Emberà de Panamà, Kimy Pernía.

Gran part de les terres que ocupen pels pobles indígenes està sota propietat comunal i, tanmateix, molts governs reconeixen la propietat formal o legal de només una fracció. Fins i tot quan els territoris i les terres indígenes són reconeguts, la protecció de les fronteres o l'ús i l'explotació dels recursos naturals solen ser insuficients. La tinença insegura de la terra és un factor que produeix conflictes, degradació ambiental i escàs desenvolupament econòmic i social. Això posa en perill la supervivència cultural i els sistemes vitals de coneixements: la pèrdua en aquestes àrees augmenta els riscos de fragilitat, pèrdua de biodiversitat i degradació dels sistemes d'una salut (o salut ecològica i animal), que amenacen els serveis ecosistèmics dels quals tots depenem.

Millorar la seguretat de la tinença de la terra, enfortir el bon govern, promoure les inversions públiques en serveis de bona qualitat i culturalment adequats, i recolzar els sistemes indígenes de resiliència i els mitjans de subsistència són mesures crucials per reduir els aspectes multidimensionals de la pobresa i contribuir, alhora, als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El Banc Mundial treballa amb els pobles indígenes i els governs per assegurar que els programes de desenvolupament globals reflecteixin les veus i les aspiracions d'aquestes comunitats.

Els darrers vint anys, els drets dels pobles indígenes s'han reconegut cada cop més mitjançant l'adopció d'instruments internacionals com l'Acord Regional sobre l'Accés a la Informació, la Participació Pública i l'Accés a la Justícia a Assumptes Ambientals a Amèrica Llatina i el Carib (Acord d'Escazú) el 2021, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, la Declaració Americana sobre els Drets dels Pobles Indígenes el 2016, i el Conveni sobre Pobles Indígenes i Tribals de 1991.

Alhora, s'han creat mecanismes institucionals mundials per promoure els drets dels pobles indígenes, com el Fòrum Permanent de les Nacions Unides per a les Qüestions Indígenes (UNPFII), el Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes i el relator especial sobre els drets dels pobles indígenes.

Marxa de dones indígenes a Califòrnia.

Alguns dels esforços que acompanya ONU per assolir aquests objectius són:

Ajudar el disseny de lleis en matèria d'igualtat, inclusió i no discriminació en l'exercici dels drets dels pobles indígenes, inclosa la consulta prèvia Promoure el dret a una educació intercultural que en fomenti els sabers i Tradicions, així com crear condicions d'igualtat en la integració dels pobles indígenes, incloses les dones, i de participar en els espais de presa de decisions i enfortir les seves capacitats per a l'apoderament econòmic i la gestió sostenible dels seus recursos dels pobles indígenes.

L'ONU també és garant de gestionar que es garanteixi la llibertat d'expressió i el desenvolupament de mitjans de comunicació i del patrimoni lingüístic, i de combatre els diferents tipus de violència, incloent-hi les dones i els defensors de drets humans dels seus pobles.

Abans-d'ahir, Gustavo Petro va celebrar la possessió ancestral davant els Arhuaca a les muntanyes de Sierra Nevada de Santa Marta, i demá a la plaça Bolivar de Bogotà

Demà dia 7 d'agost a les 3 de la tarda i a la plaça Bolívar de Bogotà, prendrà possessió el primer president d'esquerres de la Colòmbia moderna. La data coincideix amb la commemoració dels colombians amb una de les batalles més importants de la història del país, la Batalla de Boyacá del 1891, que va posar fi al domini espanyol i es va declarar definitivament la seva Independència.

Abans-d'ahir davant la comunitat ancestral dels Arhuaca, els savis del lloc i des del cor del món, la Serra Nevada de Santa Marta, va prendre possessió en una festa espiritual i popular a on li van desitjar sort en la nova destinació de governar a tots els ciutadans colombians.

La presa de possessió de demà.

A la presa de possessió i està convidada tota la població, i no hi haurà grans garlandes ni adorns i tampoc catifa vermella. La felicitació al nou president Gustavo Petro, seran una salutació presidencial a tota la ciutadania amb mostra del nou simbolisme que es planteja d'una altre manera de governar. Tampoc i haurà l'anomenada, besamans.

La cerimònia, del nou president serà "una celebració cultural", i "marcarà una nova història per a Colòmbia". La possessió serà d'un nou estil "innovador i progressista, i  convida a la participació ciutadana.

L'acte que serà de festa, i acompanyat d'una sèrie de celebracions paral·leles i en diversos parcs i carrers del centre de la ciutat de Bogotà.

"Cap participant cobrarà"

La totalitat dels actes que participen en la presa de posició del president Petro, com la reina nacional de la "guabina", Silvia Juiana i el tiple de Vélez. El grup "Raices de mi Tierra", diversos grups locals i artistes de reconeguts, així amb els Gaiters de Sant Jacint, en un total d'uns 70 artistes i agrupacions provinents de tot el país participaran en l'acte que és farà sobre sis tarimes a la mateixa plaça de Bolívar.

Repte al nou Govern de Gustavo Petro i Francia Márquez.

El nou govern enfrontarà enormes reptes, enfonsats per la Colòmbia que deixa Iván Duque; quatre de cada deu habitants del país viuen en la pobresa i gairebé 20 milions viuen sense poder cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació. És a dir, el 6,1% viuen en la pobresa extrema.

Segons el Banc Mundial, Colòmbia és el segon país amb més desigualtat a Amèrica Llatina, després del Brasil. Duque deixa el dèficit fiscal en un 83%: les despeses del país superen de llarg els seus ingressos i no obstant les polítiques socials són extremadament febles i en àmplies zones del país l'Estat està, simplement desaparegut.

Petro ha indicat que cercarà acords amb les FARC, així com nous diàlegs amb altres grups.

Petro ha indicat que cercarà la implementació dels acords amb les FARC, així com nous diàlegs amb grups com l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i el Clan del golf; agrupacions que ja han dit que estan disposades a negociar-hi.

Després d'anys de negligència i de menyspreu per part del govern sortint, d'Iván Duque, Colòmbia torna a parlar de pau. Petro acaba de visitar la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) i, tot i que la reunió es va desenvolupar a porta tancada, el seu pes simbòlic és innegable: "El seu propòsit d'assegurar a Colòmbia la pau total no és només un lloable designi, sinó un mandat constitucional i un pressupost bàsic de convivència", va dir el president de la JEP, el magistrat Eduardo Cifuentes durant la trobada.

Per reduir la violència, Petro també haurà de prioritzar la implementació de Programes de Desenvolupament amb Enfocament Territorial (PDET) i rellançar el Programa Nacional de Substitució de Cultius Il·lícits (PNIS).

PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA . Les Guerres d'avui i la provocació dels EUA. (i III)

 Avui, 5 d'agost del 2022, estem immersos en una nova provocació dels Estats Units a una potència mundial com la Xina. Espero (personalment), que tot el moviment d'exèrcits de la Xina i els EUA, només sigui una guerra de notícies i contra notícies i que no arribi més enllà d'un circ mediàtic i no es converteixi en una agressió amb l'esclat a una III Guerra Mundial.

Paral·lelament a aquest conflicte, no podem obligar de la Guerra d'Ucraïna que ja fa cent seixanta-tres dies de confrontació i sense tenir una perspectiva de final del conflicte. Tampoc no podem oblidar de les 57 guerres actives que actualment avui dia hi ha al món.

Grup deBoko Haram - Estat Islàmic a l'Àfrica Occidental

Conflictes armats que estan passant al món més enllà de la Guerra d'Ucraïna.

La Guerra entra Rússia i Ucraïna no és l'únic conflicte armat que hi ha actualment en el món, tot i que ha acaparat l'atenció internacional segons 'és global', de la Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior. Hi ha almenys 57 conflictes armats actius més al món en aquest 2022.

Guerres Convencionals, d'Invasió, Psicòlogues. Armamentistes, Guerres Civils, Insurgències, Intervencions, Conflictes, Enfrontaments, Violències Ètniques i Religioses, així com  Rebel·lions, són els conflictes més coneguts mundialment. Els preocupants i violents enfrontaments entre tribus rivals siguin, trivials o nòmades, polítiques o religioses, són assídues a l'Àfrica, amb problemes de fons que van en un augment de morts però ignorades per part del món, ja que les seves situacions conflictives no ens concerneixen.

Agressió militar a l'orient mitjà

EL NOU ORDRE MUNDIAL

Una de les qüestions que va caracteritzar la Segona Guerra Mundial i que la distingeix d'altres guerres importants va ser la planificació acurada que es va fer durant el conflicte del qual vindria després de la guerra. L'esforç que es va fer per establir un ordre econòmic post bèl·lic va tenir la seva recompensa, ja que immediatament després d'acabar la guerra –fins i tot uns mesos abans– es va començar a fer efectiva l'expansió de l'economia occidental en l'àmbit internacional, objectiu que s'havia marcat els Estats Units per liderar un nou ordre internacional.

Les relacions econòmiques canviarien per sempre globalment després de la posada en marxa d'iniciatives com les noves institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització de les Nacions Unides. Tots aquests projectes van il·luminar un món que havia quedat a l'ombra després de la pitjor guerra de la Història, però algunes avui qüestionades per la seva complexitat política dels països influents.

Per una seguretat econòmica global.

S'aspirava a crear un ordre global pactat entre tots els països amb la finalitat principal d'establir les regles del joc econòmic. En un món amb tantes sobiranies i tan diferents, calia homogeneïtzar els principis de l'economia per evitar futurs conflictes, i cap volia ni vol repetir una guerra mundial, i en principi semblava que tot estava d'acord, però les estructures no han aguantat l'enviament econòmic globalitzat.

Han sorgit importants canvis per a l'economia global: es va decidir la creació de diversos organismes internacional i l'ús del dòlar es va concretar com a moneda de referència en l'àmbit mundial. A aquesta nova era de política lliurecanvista que acabaria amb el proteccionisme va donar estabilitat a les transaccions comercials a través d'un sistema monetari internacional, amb un tipus de canvi sòlid i estable, basat en el del dòlar nord-americà, per al temps que aquest acord que tenia tres característiques bàsiques: era un ordre pactat entre els països, un ordre institucionalitzat a través de nous organismes internacionals i finalment era també un ordre de multilateralitat, en què participaven els països que volguessin i que s'atinguessin a les regles establertes. La idea era senzilla: la llibertat de l'economia significava la pau entre els pobles.

Des d'una perspectiva geopolítica, també podem entendre com una pugna entre els Estats Units i el Regne Unit per la dominació mundial de postguerra. Els interessos econòmics anglesos feren el possible per impedir que les noves organitzacions internacionals quedessin sota el control de Washington.

Fi del sistema i el canvi de paradigma.

Encara que ja s'apreciava desconfiança entre les grans potències dels Estats Units, Rússia abans de la invasió d'Ucraïna, Xina, han protagonitzat grans canvis a escala mundial.

Les sancions i bloquejos econòmics per part dels Estats Units, a persones, empreses i països, aquestes han dut a terme, també a un bloqueig humanitari com el cas de Cuba que està sent el més llarg als nostres dies, o Veneçuela al·legant que erosionava els drets humans i perseguia els seus dirigents polítics sent les excuses més recents per exercir sancions, com la violació als drets humans, el terrorisme, sense comptar amb les desenes d'invasions i cops d'estat en què han participat per sotmetre's a la seva subordinació.

Per l'altra contrapart de Rússia i la Xina, també han començat a imposar sancions a persones, empreses i països, iniciant la Guerra del Petroli i del Gas que perjudica principalment el continent d'Europa.

Seu de les Nacions Unides.

ESTATS UNITS, RÚSSIA i XINA

Els països dels Estats Units, Rússia i la Xina són els principals impulsors de les Guerres i Invasions, però ells no són els perjudicats en les decisions que entre ells justificant i sancionen. Les Guerres i les Invasions -gairebé sempre- es desenvolupen fora dels seus territoris, fent més petits als altres països i més dependents dels estratagemes militaristes, i en definitiva, la resta dels països o estan a l'òrbita dels tres més grans o no són beneficiats dels seus recursos armamentístics i econòmics.

En definitiva, l'actual escalada bèl·lica a Ucraïna, i la provocació dels Estats Units amb la visita de Nancy Peliso a Taiwan, Pequín suspèn la cooperació en medi ambient i cancel·la les reunions militars d'alt nivell en resposta a un viatge que considera que va soscavar la seva "sobirania i integritat territorial" i va amenaçar "la pau i l'estabilitat".

Amb aquest darrer pas de la Xina, el món està en perill.

PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA . El Bloc Oriental o Bloc Socialista, i la Guerra Freda. (II)

Seguint la mateixa línia del que ahir vaig publicar, sobre la denúncia i de domini dels Estats Units-EUA el món, avui faig un repàs de la història sobre el Bloc Oriental o Social-Comunista i la Guerra Freda. El món va passar per diverses etapes, com; El bloqueig de Berlín i la construcció del mur, la llarga Guerra Civil a la Xina entre Nacionalistes i Comunistes, l'enfrontament en el territori Coreà que va quedar dividit en dos països, o la Guerra de Vietnam que des de la seva Independència de França, va quedar dividit en el, Vietnam del Nord governat per comunistes i el Vietnam del Sud, amb un règim anticomunista, auxiliats pels Estats Units.

Intentant trencar el mur de Berlín, l'11 de novembre del 1989 al costat de la porta de Brandenburg.

Sempre hi ha hagut països que s'han considerat potències mundials, i avui els Estats Units, que també pretenen ser la policia del món, són seguits molt a prop per Rússia. Aquestes dues nacions són les que tenen l'arsenal més gran de destrucció massiva, que juntament amb els seus exèrcits de soldats i reservistes són els més temorosos d'influir en una guerra mundial, però també cal no oblidar ni tenir en desconsideració el gegant de la Xina.

Bloc Oriental o Social-Comunista

El bloc Orienta o Social-Comunista, va estar format per la Unió Soviètica, com a país insígnia, juntament amb la Xina, Mongòlia, Europa Oriental i diversos països d'Àfrica i Àsia, així com Cuba, després de la revolució. La seva organització militar seria el Pacte de Varsòvia, signat el 1955 entre la Unió Soviètica i l'Europa de l'Est com a resposta a la suposada amenaça de les forces de l'OTAN.

Emblema del Pacte de Varsòvia

En acabar la guerra, el bloc soviètic va acceptar que a les seves zones d'influència s'instauressin governs de coalició amb totes les forces públiques. Tot i això, els partits comunistes controlaven els ministeris més importants i, impulsats per Stalin, van acaparar tot el poder entre 1946 i 1948. Aquest bloc es va organitzar en gran manera per oposició a les iniciatives nord-americanes, ja que les seves institucions van ser posteriors al bloc occidental.

L'URSS va respondre al Pla Marshall amb l'organització del Consell d'Ajuda Econòmica Mútua (COMECON) el 1949. El seu objectiu era coordinar les economies dels països europeus sota l'hegemonia soviètica. A més, en resposta a l'OTAN van crear el Pacte de Varsòvia, una aliança militar establerta el 1955 amb els seus països satèl·lits: Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania i Bulgària.

El sistema polític recolzat per l'URSS a les zones d'influència va ser el de les democràcies populars. Aquest sistema es caracteritzava per mantenir un sistema de partit únic: el Partit Comunista que mantenia el poder i control polític; no existia una divisió de poders públics i hi havia absència de llibertats, i l'economia es va regir pel model estalinista basat en els principis marxistes. Segons aquesta ideologia, les empreses havien de ser propietat estatal i administrades per l'Estat per acabar amb l'explotació de l'ésser humà per part dels capitalistes.

Santiago Carrillo

EUROCOMUNISME

Deixant enrere aspectes bèl·lics de la Història com el bloqueig de Berlín, la Guerra de Corea, la llarga Guerra de la Xina, amb diverses etapes de la Guerra Freda, l'any 1970, encara que es coneix com a etapa de "coexistència pacífica", la del 1955 al 1970, també es van donar episodis de tensió propis de la Guerra Freda, com la Invasió d'Hongria, el triomf de la revolució castrista a Cuba, La Guerra del Vietnam, La Construcció del Mur de Berlín, la crisi dels míssils de Cuba, la invasió de Txecoslovàquia, la invasió de l'Afganistan, la caiguda del comunisme de l'URSS i el procés d'unificació d'Alemanya, mentre que a la resta del món, també van aparèixer moviments polítics formant un tercer bloc oposat a la política imperialista de la Unió Soviètica i Estats Units, amb auge de moviment emancipadors i de països no-alineats a Àfrica i Àsia, i amb una inestabilitat interna a la majoria dels països d'Amèrica llatina.

L'eurocomunisme designa a la tendència del moviment comunista adoptada per algunes organitzacions comunistes d'Europa occidental a partir dels anys 1970 i que es va caracteritzar pel seu rebuig al model desenvolupat a la Unió Soviètica, y una proximitat més gran cap a la classe mitjana social sorgida del capitalisme i l'acceptació del model parlamentari pluripartidista.

L'eurocomunisme va ser desplegat pels dos principals partits occidentals de l'època: el Partit Comunista Italià (PCI) i el Partit Comunista Francès (PCF), així com altres partits més petits i marginals (com el Partit Comunista de Gran Bretanya) van quedar més dependents del patrocini de Moscou. El Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els partits comunistes d'Àustria, Grècia o Portugal també mostraven tendències eurocomunistes diferents, però van ser sempre minoritàries.

Escrits sobre eurocomunisme per Santiago Carillo.

Al següent i darrer escrit o capítol de: PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA, versarà sobre la situació actual de les guerres al món, i la recent provocació dels EUA a la Xina.

PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA. Els blocs i la guerra freda. (I)

Soc conscient per a fer articles com aquest, obren ampolles i discussions polítiques sobre la GEOPOLÍTICA MUNDIAL, però avui és molt important donar-nos veu, als que pensem diferent de la política d'aliances del nostre Estat.

Ja n'hi ha prou de la política militarista dels Estats Units d'Amèrica, al món, i ja n'hi ha prou que Espanya participi en organismes dirigits per la porta del darrere pels EUA, com l'OTAN que, amb les seves polítiques prebèl·liques internacionals, no ens arrosseguin a accions que no volem compartir, almenys jo com a ciutadà.

Els Estats Units és veritat que és una nació que ha patit del terrorisme internacional, igual que altres països com Espanya, però no vull guerres com l'actual d'Ucraïna, ni provocacions a la Xina com la recent per la visita de la Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi a Taiwan.

Nancy Pelosi, i la presidenta taiwanesa, Tsai Ing Wen

NO COMENCEM (altra vegada), AMB LES POLÍTIQUES DE BLOCS.

Per entendre el que actualment passa en aquest món globalitzat, tan econòmic, alimentari i militar, hem de veure d'on venim i procurar no caure en els mateixos errors passats.

Després d'anys de crisi, el món va quedar dividit des del 1945, en dos grans blocs: l'occidental i l'oriental, blocs de caràcter antagònics i excloents. Mentre que el bloc occidental es va caracteritzar per sustentar-se per una economia capitalista amb un alt nivell de desenvolupament i de sistemes polítics de governs democràtics liberals, el bloc oriental o bloc socialista, es va identificar per la seva economia estatalitzada i dirigida per dictadures socialistes i comunistes amb un règim sociopolític en l'àmbit social, en una economia per satisfer les necessitats de la població.

Mapa de blocs

Bloc Occidental

La política exterior dels Estats Units s'orientava a impedir el triomf del comunisme més enllà de l'àrea d'influència soviètica a Europa. Per això, va implementar una sèrie d'aliances militars i va defensar els seus propis sistemes polítics i econòmics, i estaven conformats i dirigit per països capitalistes amb sistemes polítics democràtics i antagònics per naturals al comunisme (A occident el comunisme era considerat enemic que atemptava l'ordre mundial). EUA al bàndol capitalista (occidental), va començar una carrera per la supremacia mundial.

A Europa occidental, es va crear una organització militar: l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN el 1949. Fora d'Europa van signar el Tractat de Rio de Janeiro amb Amèrica Llatina el 1947; l'Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic (SEATO) amb els països de l'Orient Llunyà el 1954, i el Pacte de Bagdad amb els països de l'Orient Mitjà el 1955.

Els Estats Units van afavorir l'adopció de sistemes democràtics dins el bloc d'Europa occidental que havien participat en la Segona Guerra Mundial i també a altres regions.

Els principis de la democràcia eren la sobirania popular que s'exerceix a les eleccions lliures; la separació dels poders públics, l'executiu, el legislatiu i el judicial; i el reconeixement de les llibertats i el dret a la ciutadania.

El bloc occidental va mantenir el sistema d'economia capitalista que es basava en dos principis: el reconeixement de la propietat privada i l'existència d'un mercat lliure, que funciona d'acord amb la Llei de l'oferta i la demanda. La principal novetat després de la guerra va ser la intensificació de l'intervencionisme de l'Estat a l'economia.

Des de la Doctrina Truman, que va ser una mesura creada pels Estats Units, i sobretot el Pla Marshal, van ser els dos primers passos de la nova postura nord-americana per a la reconstrucció d'Europa i amb la conseqüència crear una certa estabilitat social com a clau a la contenció del comunisme.

Cartell anuncian el Pla Marshal

Llaços transatlàntics

L'aixecament de les traves al comerç mundial gestionat a instàncies internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el GATT van propiciar els intercanvis comercials i monetaris, cosa que va evitar tendències aïllacionistes.

La reconstrucció de les economies europees i la consecució d'una certa estabilitat social van ser elements clau de la "contenció" del comunisme a Europa. El Pla Marshall va fer que els Estats Units plantegessin la necessitat d'una coordinació econòmica europea. Així, el 1948, va néixer l'Organització Europea de Coordinació Econòmica (OECE), embrió de la futura Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La conclusió d'aquest procés de conformació del bloc occidental va concloure el 1949 amb la signatura del Pacte Atlàntic i la constitució l'any següent de l'OTAN, la gran aliança militar occidental.

Els EUA jugaran un paper essencial en la postguerra empenyent els inicis de la construcció de l'Europa Occidental. La "idea europea" no era nova. Ja després de la Primera Guerra Mundial, durant el període d'entreguerres ja es va defensar un projecte integrador que va fracassar estrepitosament després de la depressió del 1929 i l'ascens dels feixismes.

Després de la Segona Guerra Mundial, diverses iniciatives van portar a l'adopció dels primers passos concrets en el camí de la integració. El maig del 1948, figures europees, molts prominents de la política, es van reunir a L'Haya i el 1949 i així va néixer el Consell d'Europa.

EUROPA SI, OTAN NO

Al següent escrit o capítol de: PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA, versarà sobre el bloc Oriental o Bloc Socialista, per així posicionar-me en la història, passant per la guerra freda i en el tercer capítol,  sobre la situació actual de les guerres en el món, i la recent provocació dels EUA a la Xina.

UN ANY AL PODER DE PERE CASTILLO A LA REPÚBLICA DEL PERÚ.

Després d'un any al Palau de Govern de la Casa de Pizarro, ahir (dijous dia 28), el president Pedro Castillo, va pronunciar el discurs sobre el  balanç anual de la seva gestió al capdavant del Govern del Perú, després que el partit PERÚ LLIURE (Partit Polític Nacional Perú Lliure), guanyés les eleccions per 2.724.752 vots davant 1.930.762 de la representant del partit Força Popular de Kaiko Fujimori.

Pedro Castillo

Aquest dijous, Castillo va emetre un discurs per Festes Pàtries, enmig de qüestionaments i crits que demanen la seva vagància. A la data, el cap d'Estat compta amb cinc investigacions per corrupció.

En una cerimònia de gairebé dues hores, el president de la República, Pedro Castillo, va fer una revisió del primer any de Govern i va donar a conèixer els projectes de l'Executiu per al 2023.

El president de la República, Pedro Castillo, va dirigir el discurs a la nació aquest dijous 28 de juliol, a un any que assumís les regnes del país. En un missatge, que va durar prop de dues hores, el mandatari va fer conèixer els èxits del seu Govern i els projectes de l'Executiu per al 2023.

El cap d'Estat va fer referència -sense aprofundir en l'assumpte- a les constants crisis polítiques que colpegen el seu mandat i les irregularitats que l'involucraria a ell i al seu entorn, cosa que va ocasionar l'acció penal de la Fiscalia. Quins van ser els principals temes que va abordar el president al seu missatge a la nació?

Crisi política i investigacions

El cap d'Estat, Pedro Castillo, va parlar sobre els problemes que va travessar el Govern en aquest primer any de mandat. Sobre això, va indicar que un sector polític i econòmic, que es va refusar a acceptar la derrota electoral, es va aprofitar els errors del president per colpejar l'Executiu.

Segons el document que va arribar als mitjans, un dels paràgrafs del missatge a la nació feia referència al lliurament dels pròfugs a la justícia. Tot i això, el mateix no va ser considerat en el discurs final.

Aquest 28 de juliol, el president de la República, Pedro Castillo, va presentar el seu missatge a la nació des del Congrés. Entre un dels punts que va abordar hi va haver el tema de la lluita contra la corrupció. 

"Commino als ciutadans que es troben pròfugs de la justícia i que el país reclama la seva compareixença, a lliurar-se a les autoritats, ja que el Perú vol saber la veritat", era el missatge que el mandatari va haver de dir davant de la representació nacional.

La part final del discurs del mandatari, a més, va ser interromput pels crits de diferents parlamentaris, per la qual cosa es va haver de retirar en aquell moment juntament amb els seus ministres.

Cal precisar que actualment hi ha pròfugs són l'exministre de Transport i Comunicacions Juan Silva Villegas, així com el nebot del mandatari, Fra Vásquez Castillo. Tots dos personatges van formar part de l'entorn presidencial i tenen investigacions en procés en contra.

Meier llancen dards contra Pedro Castillo després de missatge a la Nació

El missatge a la Nació de Pedro Castillo no només ha generat divertits mems a les xarxes socials, sinó també el rebuig d'algunes figures de l'espectacle nacional. Christian Meier va ser uns dels primers a alçar la seva veu de protesta en contra del Govern, i així ho va demostrar a les seves respectives plataformes digitals, i als seus comptes socials, es va mostrar disconforme amb aquest 28 de juliol, ja que, segons la seva perspectiva, el país no estaria travessant per una bona situació política.

"Un 28 així, sense color, trist, un dia en què molts ens sentim burlats, i probablement sense esperances ja.

"Avui 28 de juliol de 2022, el Perú és governat per un inútil que s'envolta de delinqüents - o viceversa. Res de celebrar-hi. Celebrem avui més aviat la seva gent, el seu poble emprenedor i la seva empresa privada, que són els que han construït aquesta gran nació. Visqui el Perú".